El nou circ és un gran espai de llibertat que pot abordar qualsevol temàtica, des del canvi climàtic fins als exiliats de la Guerra Civil, passant per la identitat de gènere. El seu terreny fèrtil és un gran estímul per a molts creadors. A Catalunya, com a molts altres països, hi ha un reguitzell de noms que s’agafen a aquest llenguatge per explorar nous camins. Una d’aquestes artistes inquietes és Àfrica Llorens, que acaba d’estrenar Foradada, el seu primer espectacle en solitari després d’haver escrit durant 12 anys una important pàgina en la història del circ a Catalunya amb la companyia Amer i Àfrica.
Llorens, nascuda a Igualada però criada a Tous (Anoia), aborda en la seva creació una de les revolucions d’aquest tombant de segle: la identitat transgènere. Durant els primers minuts, l’espectador només veu unes extremitats en moviment. Un gran cistell de vímet tapa el cos de l’artista, de manera que no és evident si a sota hi ha un home o una dona. Aleshores, Llorens es deixa veure i, asseguda davant d’un mirall, es pinta els llavis i es calça unes sabates de taló, amb la seva llarga cabellera deixada anar. Quan el mirall antic li retorna la imatge, ella s’hi enfronta i inicia una sorprenent transformació. Ara sembla un noi!
La transformació es fa amb tanta suavitat, naturalitat i sentiment que a mi em va captivar. Entregat ja al relat, encara quedava un final de pell de gallina. La protagonista, trasbalsada, busca la mare de manera desesperada i, quan finalment la troba, s’hi fon en una emotiva abraçada.
Equilibris i acrobàcies
El circ hi és present a través d’equilibris i acrobàcies a terra que es poden interpretar com el fluir del gènere. Per acompanyar aquesta lectura, una veu en off explica la llegenda segons la qual qui travessi la roca Foradada de la muntanya de Montserrat amb un cistell de vímet ple d’aigua sense que li caigui ni una gota canviarà de sexe.
Llorens està sola a escena, però s’ha rodejat d’un extens equip, la majoria dones, per confeccionar una creació que va néixer al Festival de Llegendes de Tous. Amb la idea al cap va trucar a algunes portes, amb diferent sort. A la Mostra d’Igualada, la proposta no va quallar. En canvi, una mica més lluny sí que va aconseguir l’impuls que necessitava. Va ser a la prestigiosa escola de circ francesa Lido a través de Focon, un programa d’acompanyament de projectes en creació per a artistes circenses professionals.
Allà va conèixer per atzar a la intèrpret i creadora Gina Vila, amb qui ha compartit la intensa aventura creativa de Foradada i l’ha ajudat en la dramatúrgia. Finalment, després de dos anys de feina, s’ha estrenat a Fira Meditarrània i s’ha presentat a Escena Poblenou. Finalment també ha rebut el suport a la creació dela Mostra d’Igualada. En el camí també l’han acompanyada Elisa Valls (vestuari), Mar Grimal (música amb veu i instruments), Mau P. Pradas (espai sonor) i l’acròbata Veronica Capozzoli, que ha assessorat en el tema de gènere.
Nova companyia
Ja fa gairebé una dècada que el nom d’Àfrica Llorens va començar a ressonar en el món del circ amb l’estrena de l’espectacle FIRA, el 19è Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular de 9Barris. Però en realitat, el circ ja havia entrat feia anys a la seva vida, concretament des que al 2011 va conèixer Amer Kabani durant un curs de verticals en una Central del Circ acabada d’inaugurar.
L’esclat de la parella vindria amb Envà, un excel·lent espectacle d’acrobàcies. Durant cinc anys (2018-2022) no va parar de tenir contractes a nivell nacional i internacional i en els anys anteriors a la pandèmia va arribar a superar els 70 bolos anuals. Però a poc a poc, el nom d’Amer i Àfrica va anar desapareixent de les programacions. La parella es va separar per començar nous projectes i Àfrica va crear una companyia amb nom propi: El Moll de l’Os.
Foradada, el primer espectacle que dona fe del títol de la companyia, és una creació molt ben travada en el seu conjunt i molt recomanable, sobretot per la capacitat que té de transmetre al públic emocions molt íntimes sobre qüestions complexes. A més, la capacitat d’interpretar una llegenda popular a través de l’acrobàcia demostra una inventiva infinita.
