Fortuna

informació obra



Direcció:
Clara Poch
Intèrprets:
Clara Poch, Marçal Calvet
Autor:
Marçal Calvet
Sinopsi:

El primer àlbum d’estudi de Clara Poch i Marçal Calvet s’estrena al Mercat de les Flors amb un concert performatiu que manifesta una forma particular d’encarar el procés de transformació social global que vivim.

Fortuna parla de comiats i abismes a través de la música, el cos, un contrabaix volàtil i una escenografia mòbil. Un fil conductor enllaça tota la peça i evoca la condició efímera del món que ens creiem construir.

Poch i Calvet, cofundadors de la companyia de circ contemporani Mumusic Circus, han desenvolupat una extensa carrera en carrers i teatres d’arreu del món, especialitzant-se en l’art de la música en viu, el circ i els poemes visuals. L’essència d’aquest projecte artístic transmuta i la música passa a ser la protagonista.

Crítica: Fortuna

15/02/2021

Sempre amb el do de pit

per Jordi Bordes

Clara Poch i Marçal Calvet presenten el seu espectacle, més proper a un concert, que no pas a una actuació circense de Mumujsic Circus (Flou Papagayo, Amigoo, Petits prínceps). Si, fins ara, les seves actuacions tenien un component musical que els hi imprimeixi un caràcter, ara protagonitzen un concert en què exposen la seva font d'energia inacabable, en forma d'equilibri insòlit amb els instruments i de sorpreses escèniques (senzilles i efectives). És el resultat d'escoltar-se honestament i fer allò que la consciència els hi evoca.

La música (ara central) en la presentació del disc Fortuna beu del minimalisme de les partitutres dels munttges anteriors, jugant amb el loop pr construir fraes musicals i veus que van sumant a la meodia principal, un exercici de virtuosisme musical en directe que permet anar sentint, capa a capa cada pista i entendre la profunditat vocal i el joc amb les metàfores cantades. La música viatja a punts extrems. D'una mena de chanson o copla a una lectura fragmentada, expressionista, fins a un punt punk de col·lapse sonor. Com a Baró d'Evel (), l'embolic amb els cables dels micròfons és un recurs poètic. No exploten el clown; exploren, això sí, viure en una mena d'estranyesa quotidiana, que esdevé d'una força poètica notable. I se'ls veu ells, autèntics, com se senten i com es volen expressar. Han optat per la presa de risc artístic (que és com defineixen el circ que, fins ara, era a la seva columna vertebral), fugint del seu lloc de confort que podria ser Mumusic mentre esperen que, finalment, el capitalisme més brutal caigui en el seu propi abisme, com responia en aquesta entrevista.

La seva actitud vital davant l'angúnia de la pandèmia dota d'autenticitat aquest treball que ara té forma de disc i que, en la versió escènica, es descobreixen els cilindres de Petits prínceps, les trompetes de Merci bien i, és clar, el contrabaix d'Amigoo. El debat si espexctacle o concert queda en tauls. és indiferent, en realitat. Perquè el que domina és la deu potent del seu talent deixant-se domesticar pels compassos i rebel·lant-se en els loops. Vinga, som-hi!