Fronteres

Teatre

informació obra


Autoria:
Lluïsa Cunillé, Rafael Spregelburd, Falk Richter
Intèrprets:
Roser Batalla, Jordi Boixaderas, Oriol Genís, Lina Lambert
Traducció:
Albert Arribas, Albert Tola
Direcció:
Rafael Spregelburd, Alícia Gorina, Xavier Martínez
Ajudantia de direcció:
Sílvia Delagneau, Eulàlia Bergadà
Escenografia:
Quim Roy
Vestuari:
Montse Figueras
Il·luminació:
Àlex Aviñoa
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Sinopsi:

El Teatre Nacional de Catalunya ha encarregat a tres noms destacats de la dramatúrgia contemporània que explorin el concepte de «frontera» des de les seves respectives poètiques. El resultat és una trilogia que reuneix en un sol espectacle les veus de l’argentí Rafael Spregelburd, l’alemany Falk Richter i la catalana Lluïsa Cunillé:

Santa Cecília de Borja a Saragossa (Rafael Spregelburd)
En una universitat d’una petita ciutat a la frontera entre França i Bèlgica, un catedràtic francès i una professora belga discuteixen sobre com conceptualitzar la «restauració» de l’Ecce Homo de Borja segons els cànons de l’art contemporani. L’apassionament d’aquesta controvèrsia plantejada per Spregelburd aconseguirà fer esclatar tota mena de fronteres, artístiques, lingüístiques o geogràfiques.

Frontex (Falk Richter)
En un modern barri emmurallat per protegir-se d’un exterior inestable i perillós, una parella discuteix sobre el desencís laboral de l’home de la casa, el qual corre el risc de provocar l’expulsió imminent d’aquest paradís de la tranquil·litat. Amb aquest text, Falk Richter posa l’accent sobre els perills d’esclavatge laboral que poden amagar-se darrere el món que ara estem construint.

Geografia (Lluïsa Cunillé)

En una carretera secundària, una dona ajuda el seu marit a carregar unes maletes plenes de bitllets de 500 euros perquè el cotxe elèctric de l’home ha fet pana a mig camí cap a la frontera. Amb aquest punt de partida, Cunillé examina els danys col·laterals de la corrupció, a través de la devastació moral d’una dona que vol recuperar el sentit de la seva vida i de la seva feina com a mestra de geografia i història en un institut.

Crítica: Fronteres

07/04/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Ramon Oliver

És el que tenen els tríptics, i tots aquells treballs creatius que intenten ajuntar la creativitat d’autors ben diferents: sovint, el resultat final acostuma a situar-se per sota del que aquests autors ofereixen quan funcionen en solitari, i el conjunt es ressent també de la convivència entre estils dispars. La trilogia al voltant de la Frontera que presenta el TNC comença amb "Santa Cecilia de Borja a Saragossa” i amb  l’afilat humor d’un Rafael Spregelburd que deixa anar a l’escenari unes quantes idees sobre l’art i el papanatisme cultural no especialment originals, però si prou eixerides com per proporcionar una estona de saludable divertiment. Tot plegat mentre Jordi Boixaderas s’amaga darrera una barba d’intel·lectual que fins i tot li permet camuflar la seva inconfusible veu, i Lina Lambert explora tot el potencial d’una espelma incendiaria. Però l’humor deixa pas abruptament al to sever del Falk Ritcher de Frontex i a la seva parella de  falsos negres tancats a un fals paradís falsament protector: Alícia Gorina s’enfronta al text de Ritcher amb el rigor que aquest requereix, però no pot evitar que malgrat l’interès del que és diu, un cert aire excessivament feixuc acabi envaint l’escenari. Per la seva banda, la Lluïsa Cunillé de Geografia , de camí cap el paradís fiscal d’Andorra, sembla haver perdut una mica el nord: Cunillé parteix d’una idea amb possibilitats que no acaben mai d’explorar-se , i crea un poti poti entre evasió de capitals, crisis conjugals i denuncies a les mancances del sistema educatiu molt allunyat de la magnètica i enigmàtica fascinació que exerceixen els seus millors textos. El millor de la proposta, a banda de la provada eficàcia del seu notable quartet protagonista, rau en les prestacions que ofereix un espai escènic molt suggestiu, i adaptable a les més diverses circumstàncies.