Fronteres

informació obra



Autor:
Lluïsa Cunillé, Rafael Spregelburd, Falk Richter
Intèrprets:
Roser Batalla, Jordi Boixaderas, Oriol Genís, Lina Lambert
Traducció:
Albert Arribas, Albert Tola
Direcció:
Rafael Spregelburd, Alícia Gorina, Xavier Martínez
Ajudant de direcció:
Sílvia Delagneau, Eulàlia Bergadà
Escenografia:
Quim Roy
Vestuari:
Montse Figueras
Il·luminació:
Àlex Aviñoa
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Sinopsi:

El Teatre Nacional de Catalunya ha encarregat a tres noms destacats de la dramatúrgia contemporània que explorin el concepte de «frontera» des de les seves respectives poètiques. El resultat és una trilogia que reuneix en un sol espectacle les veus de l’argentí Rafael Spregelburd, l’alemany Falk Richter i la catalana Lluïsa Cunillé:

Santa Cecília de Borja a Saragossa (Rafael Spregelburd)
En una universitat d’una petita ciutat a la frontera entre França i Bèlgica, un catedràtic francès i una professora belga discuteixen sobre com conceptualitzar la «restauració» de l’Ecce Homo de Borja segons els cànons de l’art contemporani. L’apassionament d’aquesta controvèrsia plantejada per Spregelburd aconseguirà fer esclatar tota mena de fronteres, artístiques, lingüístiques o geogràfiques.

Frontex (Falk Richter)
En un modern barri emmurallat per protegir-se d’un exterior inestable i perillós, una parella discuteix sobre el desencís laboral de l’home de la casa, el qual corre el risc de provocar l’expulsió imminent d’aquest paradís de la tranquil·litat. Amb aquest text, Falk Richter posa l’accent sobre els perills d’esclavatge laboral que poden amagar-se darrere el món que ara estem construint.

Geografia (Lluïsa Cunillé)

En una carretera secundària, una dona ajuda el seu marit a carregar unes maletes plenes de bitllets de 500 euros perquè el cotxe elèctric de l’home ha fet pana a mig camí cap a la frontera. Amb aquest punt de partida, Cunillé examina els danys col·laterals de la corrupció, a través de la devastació moral d’una dona que vol recuperar el sentit de la seva vida i de la seva feina com a mestra de geografia i història en un institut.

Crítica: Fronteres

18/05/2014

Fronteres pròpies i alienes

per Iolanda G. Madariaga

Tres dramaturgs de llarga i sòlida trajectòria són convidats ha reflexionar sobre el concepte de "frontera". Una experiència sens dubte enriquidora per l'equip de professionals que l'han dut a terme, tot i que confegir un sol espectacle amb punts de partida tan diversos comporta un greu perill. Sembla que la intenció és presentar una mirada calidoscòpica sobre el concepte, però l'espectacle únic fa palesa la necessitat d'una mirada unificadora que l'acosti a l'espectador. Així presentat, Fronteres arriba com un espectacle desigual que convida a les comparacions (aquelles que sempre són odioses). Malgrat tot, sense tractar-se d'una comèdia, hi ha un to humorístic que lliga el tríptic, un espai escènic canviant sobre uns mateixos elements i quatre actors que defensen l'espectacle amb contundència.

Amb Santa Cecília de Borja a Saragossa, Rafael Spregelburd ens situa en els límits de l'art contemporani. La coneguda anècdota de la "restauració" de l'Ecce Homo de Borja serveix a l'autor per reflexionar sobre el fet creatiu. Ho fa a través de dos professors d'història de l'art que conversen en un restaurant. La comicitat ve de la mà d'un discurs destrament elaborat amb un lèxic molt característic. Amb una sola acció contundent queda retratat l'onanisme intel·lectual al que es lliuren els protagonistes. Per acabar-ho d'adobar, entren a escena una alumna i el seu pare, un portuguès propietari d'un petit restaurant familiar. El fet que el propi autor dirigeixi la posada en escena dona un acabat més rodó a aquesta part.

Fosc i canvi d'escena. Les pantalles mostren la transformació dels actors. Falk Richter ens porta a una habitació de luxe. Anirem descobrint que som en una urbanització molt exclusiva: Frontex. Els personatges, una parella que espera un fill, han hagut de canviar el color de la seva pell per accedir-hi. A fora, "els altres" pugnen per entrar. Els de dins han passat la frontera, però el treball esdevé una llosa tan pesant per a l'home que la seva dona veu perillar la seva nova condició social. Alicia Gorina dirigeix a Roser Batalla i Oriol Genís al més aspre dels tres textos.

Ara som a una carretera secundària, enmig d'un no-res molt del gust de Lluïsa Cunillé. Sobta, però, descobrir uns personatges amb un perfil tan concret dins la dramatúrgia de l'autora. El cotxe s'ha avariat quan  la parella protagonista anava a Andorra carregada de bitllets de 500€. La Geografia de Cunillé és un mapa topogràfic del moment actual. Els personatges que ja han traspassat la frontera de la legalitat altres cops (evasió de capital), passaran altres fronteres... Xavier Martínez dirigeix Jordi Boixaderes i Lina Lambert en el trànsit d'aquesta parella que, a força de passar fronteres, han aixecat un mur infranquejable entre ells.