Fulgor

Teatre

informació obra


Direcció:
Candelaria Antelo , Arthur Bernard Bazin
Estrena:
FiraTàrrega 2016
Sinopsi:

Aquesta companyia xilena posa la seva mirada artística en les fractures socials i en la marginació. El 2013 ja va portar a Tàrrega l'espectacle «El otro». En aquesta nova producció aborda el fenomen de la immigració i la supervivència en el context d'un món desigual i entestat en un creixement sense límits. Un mosaic d'històries íntimes que invoca un paradís de mons imaginaris on tothom podria ser allò que desitja. Cossos que afronten la manca d'oportunitats, el desarrelament, la festa, l'amor i la solitud.

Crítica: Fulgor

09/09/2016

Excel·lent treball de documentació per a una posada en escena que no casa pprou amb l'exposició

per Jordi Bordes

El Teatro del Niño Proletario manté la seva voluntat per fer un treball que respon a preguntes d'avui. En aquest cas, s'han volgut preguntar sobre la immigració que rep Xile (aquells que no pugen a Europa, baixen a Xile", expressen gràficament). Si s'hi va amb temps a l''espectacle, és molt recomanable deixar-se perdre per la instal·lació del vestíbul on es pot veure tot el treball de recerca: Quins són els punts d'entrada legal i il·legal dels immigrants. Quins són els percentatge en les grans capitals o en municipis més petits. Per què hi ha aquesta desconsideració amb l'immigrat (que és, principalment, sud-americà)? Tambe mostren el material que han fet servir per construir els diferents personatges. Tot és molt suggerent i sembla indicar que hi ha una certa revisió en el comportament dels xilens envers els nouvinguts.

El gran problema és que l'obra de teatre es transforma, principalment, en quadres coreogràfics que juguen amb la metàfora i que no poden perfilar el matís que sí es pot comproovar a l'exposició d'entrada. Probablement, els quadres escènics tenen una lectura molt mes evident pels mateixos xilens però, per a la resta de públic i programadors eren uns quadres que potser eren massa evidents (l'autocton degrada l'immigrant i li concedeix les feines més dures) o massa críptics per compendre la relació de l'accio escènica amb la recerca documental.

És una oportunitat desaprofitada d'una companyia que va sorpendre tothom el 2011 amb El olivo i que ja havia tornat el 2013 amb  El otro. Ara, cal admetre que es una bona troballa jugar a l'equívoc d'una manta tèrmica per tapar morts amb el que podria ser una garlanda o unes veles recollides d'un vaixell que els immigrants creuen que els porta al Paradís. Quan l'únic que hi troben és la  mort i la desconfiança. Però, per algun lloc del muntatge de la peça, s'ha perdut la descripció i, sobretot, el punt de vista que reveli les preguntes per fer que l'experiència bategui dins del públic.