Fusells

informació obra



Intèrprets:
Cristina Arenas, Quim Àvila, Jaume Madaula, Jordi Llovet, Georgina Latre
Ajudant de direcció:
Anna Serrano
Escenografia:
Alba Macfarlane
Vestuari:
Alba Macfarlane
Il·luminació:
Natalia Ramos
Producció:
Descartable Teatre
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Tot transcorre en un dia. Teresa Carrar, que en la nostra versió és la més gran de tres germans, no permet, per raons morals i religioses, que els seus germans petits participin en la lluita armada. Però, mentre aquest dia transcorre normalment, els fets immediats, la mort d’un dels seus, fa que Teresa Carrar es submergeixi en l’espiral de violència que la conduirà al front de batalla al costat del seu germà menor i del que ,en aquesta versió, és el seu cosí.

Basat en Els fusells de la senyora Carrar, l'obra planteja que la guerra, la política i fins i tot les idees no admeten la neutralitat ja que implicar-se ja és per se un posicionament. I és que hi ha moments a la història en què no es pot ser neutral.

Crítica: Fusells

20/02/2016

La revolució de la germana Carrar

per Andreu Sotorra

La Revolució d'Astúries de l'octubre del 1934 va coincidir amb les revolucions paral·les també d'octubre al País Basc i els Fets d'Octubre de Catalunya. Els asturians de les esquerres van intentar abolir el govern republicà sorgit de la Constitució del 1931, en un moment convuls governamental encapçalat aleshores pel bienni radical-cedista (etapa de Lerroux i Gil Robles), amb l'objectiu de substituir-lo per un govern socialista. El govern republicà de torn va sufocar radicalment l'intent revolucionari, considerat un desafiament o un inici de guerra civil, posant al capdavant de la insurrecció popular i obrera els generals Goded i Franco, experts en missions repressives anteriors, amb un desplegament de milers de forces i un balanç de morts, entre 1.500 i 2.000, i uns 20.000 empresonats.

Aquests fets van inspirar Bertolt Brecht a escriure i estrenar a París, el 1937, l'obra «Els fusells de la senyora Carrar», quan la guerra civil espanyola ja havia esclatat i a Europa s'entreveia l'ascens del feixisme capitalitzat després pel nazisme. Brecht es basa en la història d'una mare (la senyora Carrar), vídua arran d'aquells fets d'octubre a Astúries, que vol protegir el seu fill gran d'anar a la guerra i l'obliga a sortir a pescar en plena contesa bèl·lica. Però va ambientar l'acció en un poble de la costa andalusa i hi va plantejar la dialèctica entre la neutralitat o la implicació en un fet com una guerra civil.

Una versió fidel d'aquesta obra breu de Bertolt Brecht —una hora justa— es va representar l'any 2004 al Teatre Tantarantana, dirigida per Oriol Broggi, amb l'acrriu Marissa Josa de protagonista en el paper de la mare Carrar. La versió que n'han fet ara Daniel J. Meyer i la companyia Descartable Teatre es manté, pel que fa a l'ambientació, a la costa andalusa i a la casa de pescadors, però canvia el parentiu dels personatges. La mare Carrar és aquí la germana Carrar. I és ella la que envia el germà gran mar endins amb la barca, la que té un germà al front, la que es nega al fet que el germà petit s'enroli al bàndol republicà i la que s'enfronta amb el cosí que es presenta a la casa —a l'obra original, un cunyat— amb la intenció de convèncer el germà petit i d'emportar-se el lot de fusells que el pare mort havia guardat a la casa. (...)

Trivial