Fusells

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Cristina Arenas, Quim Àvila, Jaume Madaula, Jordi Llovet, Georgina Latre
Ajudantia de direcció:
Anna Serrano
Escenografia:
Alba Macfarlane
Vestuari:
Alba Macfarlane
Il·luminació:
Natalia Ramos
Producció:
Descartable Teatre
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Tot transcorre en un dia. Teresa Carrar, que en la nostra versió és la més gran de tres germans, no permet, per raons morals i religioses, que els seus germans petits participin en la lluita armada. Però, mentre aquest dia transcorre normalment, els fets immediats, la mort d’un dels seus, fa que Teresa Carrar es submergeixi en l’espiral de violència que la conduirà al front de batalla al costat del seu germà menor i del que ,en aquesta versió, és el seu cosí.

Basat en Els fusells de la senyora Carrar, l'obra planteja que la guerra, la política i fins i tot les idees no admeten la neutralitat ja que implicar-se ja és per se un posicionament. I és que hi ha moments a la història en què no es pot ser neutral.

Crítica: Fusells

12/02/2016

La tragèdia de la guerra

per Josep Maria Viaplana

L'obra 'Fusells', d'una hora de durada, en un sol espai, per a 6 intèrprets (tot i que en realitat són 6, doncs un d'ells dobla paper), és una adaptació de l'original de Bertolt Brecht, Die Gewehre der Frau Carrar, sembla ser que també està inspirada en una obra anterior, Riders to the sea, de l'irlandès John Millington Synge.

Brecht la va escriure a l'assabentar-se d'uns fets de la guerra civil espanyola, en un èxode de civils entre Màlaga (la roja, li deien) i Almeria, en el qual molts no van sobreviure. La imporessió de les cròniques d'aquell fet van impressionar tant el dramaturg, que la va escriure amb força celeritat, tenint-la enllestida el 1937. Centrant-se en la lluita entre una mare, Teresa Carrar, amb profundes conviccions religioses i mirant de protegir la seva família de l'horror i la mort que tota guerra porta, mira de frenar els impulsos del seu fill petit d'anar-hi a defensar les seves idees, empès pel germà de la Teresa, aquí transformat en un cosí, i ella en una germana gran que actua com una marassa. En realitat, el cosí ha vingut a cercar tres fusells que sap que són a la casa, i que tanta falta fan al front.

Diversos personatges passen per la casa, entre els quals destaca el mossèn, que dóna peu a una de les escenes més interessants, doncs enfronta les seves conviccions (semblants a les de la Teresa) i el seu esperit de socórrer a tots els damnificats, de tots dos bàndols, amb el 'cosí', que no veu altra solució que decantar-se per un bàndol, en aquest cas clarament l'antifranquista.

El final (que en no saber el final de la guerra, Brecht va deixar obert) us el deixo als qui aneu a veure-la, tot sabent que el centre d'aquesta peça que principalment qüestiona quins posicionaments prenem davant d'un conflicte on mor i mata gent, i que es pregunta si pot existir neutralitat, i si aquest no acaba sent complicitat amb el més fort.

Dit això, la proposta em va semblar fluixa, tant de direcció com d'interpretació, amb més postures i moviments potenciant la plasticitat que d'interpretació profunda, que servir de forma acurada les contradiccions, mòbils i emocions dels personatges, i especialment la seva evolució d'una posició a l'altra, veritable raó de ser del text.

Segurament el millor moment és l'enfrontament entre el cosí soldat i el capellà, moment pel qual passen moltes de les idees centrals que Brecht va voler reflectir.

Trivial