Gala

informació obra



Producció:
Mercat de les Flors
Autor:
Ever Blanchet
Direcció:
Ever Blanchet
Sinopsi:

Heu estat mai en una d’aquelles gales en les quals els artistes, sovint aficionats, compareixen davant del públic per mostrar el que saben fer? Doncs aquesta mateixa estructura és la d’aquest muntatge coreogràfic, una nova ocasió que Jérôme Bel aprofita per seguir deconstruint, com en propostes anteriors, la representació institucional de la dansa. Després de Disabled Theater, una peça representada per una troupe d'actors que patien alguna discapacitat mental, i de Cour d'honneur, que posava al centre de l'escena un grup d'espectadors, Gala torna a partir d'una mateixa qüestió: com podem portar al camp de la representació escènica d'individus i cossos que sovint són automàticament descartats per a aquesta funció? Com podem fer servir millor els recursos d'aquest aparell únic, el teatre –amb els seus codis, escenaris, gèneres i professionals– per tal d'eixamplar el perímetre del que pot ser mostrat? No es tracta de jutjar les diferents actuacions, sinó d'adonar-se com el bagatge cultural de cada persona propicia una relació singular amb aquest desig d'alguna cosa més que representa la dansa.

Un workshop organitzat als afores de París va ser la llavor d’aquest espectacle, que retorna al moviment la seva condició política i social i posa de relleu el caràcter intuïtiu i natural de la dansa com a mecanisme d’expressió dels cossos, més enllà de l’art, del virtuosisme i de les tècniques amb què sovint l'identifiquem.

Una producció de R.B. Jérôme Bel (París).


Crítica: Gala

23/07/2018

Fidel a si mateix

per Montse Otzet

En aquest muntatge, gestat en un taller organitzat als afores de Paris amb ballarins no professionals, es constata que Jérôme Bel és fidel a un estil que l’ha dut a ser reconegut com el coreògraf que li interessa la no dansa, és a dir, la dansa que s’allunya de la representació institucional, amb tot el virtuosisme i espectacularitat que això comporta. I el motiu no és altre què, allò que a Bel l’atrau és donar protagonisme a la gent amateur, a les persones que ballen pel simple plaer de moure’s  i de sentir el seu cos en llibertat, lluny de codis establers.

Compartir un espai comú entre allò que està succeint dalt l’escenari i el públic és una altra de les prioritats de Bel.  Desig que va ser plenament assolit a la funció del Mercat de les Flors si es té en compte que el públic, al final de la funció, va acabar dempeus aplaudint exaltat a les  persones transmissores de la idea del coreògraf. 

El contingut de l’obra no és abstracte, com el que ens tenen acostumats molts coreògrafs de dansa contemporània, ans el contrari, el qui va ser ajudant de Philipe Decouflé a la cerimònia dels Jocs Olimpics d’Albertville l’any 1992 i dos anys més tard va debutar en la faceta de creador, ha ideat un concepte que queda molt definit, molt proper i, consegüentment, molt fàcil de llegir.

El no haver d’estar pendent d’un missatge més o menys enrevessat, permet a  l’espectador expressar les emocions de forma espontània. Les seves rialles, aplaudiments i gesticulacions són un regal i un estímul per les persones que dalt l’escenari protagonitzen una funció plena d’entusiasme i molta generositat.

Vint intèrprets de totes les edats, races, alguns amb alguna discapacitat física o intel·lectual són els responsables que la durada de l’espectacle, de quasi noranta minuts, passi volant i sàpiga a poc. 

Després d’una projecció  de teatres de diferents èpoques i estils, algú situa una senzilla pissarra a un costat de l’escenari  on està escrit allò que tot seguit es representarà. Les paraules ballet, vals, improvisació, solo, companyia...són el preàmbul d’un esclat d’imaginació i bona voluntat que exhibeixen els protagonistes, cadascun des de la seva condició física i d’aprenentatge. Així és fàcil endevinar que entre les persones n’ hi ha que procedeixen  del món de la gimnàstica, del ballet professional, del musical, del circ....mentre que d’altres es mouen pel simple fet de ballar diferents ritmes de músiques.

Fragments musicals de ballets clàssics, valsos, reggaeton, de clàssica espanyola, entre altres, acompanyen les intervencions individuals o en grup, alguna de les quals aconsegueixen fer pujar més l’ambient de la sala, com per exemple, l’escena capitanejada per una majorette que ensenya als companys com fer girar el seu bastó metàl·lic, amb la dificultat que comporta la tècnica twirling,  així com el fragment final on tots canten i ballen la famosa cançó New York, New York, canviant el nom d’aquesta ciutat pel de Barcelona, Barcelona. Tot un encert