Gala

Dansa

informació obra


Producció:
Mercat de les Flors
Autoria:
Ever Blanchet
Direcció:
Ever Blanchet
Sinopsi:

Heu estat mai en una d’aquelles gales en les quals els artistes, sovint aficionats, compareixen davant del públic per mostrar el que saben fer? Doncs aquesta mateixa estructura és la d’aquest muntatge coreogràfic, una nova ocasió que Jérôme Bel aprofita per seguir deconstruint, com en propostes anteriors, la representació institucional de la dansa. Després de Disabled Theater, una peça representada per una troupe d'actors que patien alguna discapacitat mental, i de Cour d'honneur, que posava al centre de l'escena un grup d'espectadors, Gala torna a partir d'una mateixa qüestió: com podem portar al camp de la representació escènica d'individus i cossos que sovint són automàticament descartats per a aquesta funció? Com podem fer servir millor els recursos d'aquest aparell únic, el teatre –amb els seus codis, escenaris, gèneres i professionals– per tal d'eixamplar el perímetre del que pot ser mostrat? No es tracta de jutjar les diferents actuacions, sinó d'adonar-se com el bagatge cultural de cada persona propicia una relació singular amb aquest desig d'alguna cosa més que representa la dansa.

Un workshop organitzat als afores de París va ser la llavor d’aquest espectacle, que retorna al moviment la seva condició política i social i posa de relleu el caràcter intuïtiu i natural de la dansa com a mecanisme d’expressió dels cossos, més enllà de l’art, del virtuosisme i de les tècniques amb què sovint l'identifiquem.

Una producció de R.B. Jérôme Bel (París).


Crítica: Gala

24/07/2018

Transmetre el plaer de ballar

per Jordi Bordes

Jerome Bel no posa límits a la correcció de la dansa. Entén que ballar és un dret universal, una eina que permet disfrutar, ser feliç, alliberar-se. Aquest és el punt de partida de Gala. Com bé defineix en el preàmbul mostrant una cinquantena de teatres (sovint  amb les platees dins de la imatge) de mides, formes i concepcions ben diferents, vol demostrar que hi ha molta més dansa que la concebuda pels cànons clàssics o moderns. 

Aquest és un nou treball de dansa comunitària en què una vintena de persones s'apunten a experimentar junts. De la fredor inicial, es va descordant la tensió i apareix la frescor més espontània. Es busca la sorpresa edins de fórmules anunciades i repetitives. Però en aquestes diferents maneres de ballar (en el capítol final hi ha un ballarí que tria música i moviment i els altres l'han de procurar imitar) hi ha el joc, i la demostració que cadascú té una forma de moure's i que, depèn quina música soni i quins moviments coreogràfics hagi d'enllaçar podrà lluir seguretat o haurà de limitar-sde a disfrutar una imitació que, per espontània resulta divertida; el públic hi connecta. Gala viatja de les limitacions i frustracions pròpies amb el teu propi cos a la capacitat de treure-li rendiment, i aconseguir expressar-se per tots els porus. I, compartint el joc s'accedeix a la comunitat, al ball conjunt, a la festa. La rectitud del gir, la rigorositat en la salutació, un a un, es desprèn una empatia que desferma el favor del públic. tothom voldria sortir a ballar i, com a mínim, s'expressa aplaudint rítmicament des de la platea cada nou èxtasi comunitari.

Bel, en realitat, construeix la peça a partir d'uns personatges molt marcats: des de diferents capacitats per accedir al ball, des de vàries cultures, edats i desigs vitals. També hi apareix un duet de ballarins clàssics, dins d'aquest magma de possibles alladors. Estableix una combinació que equilibra entre la correcció (la intensitat en el gest i l'equilibri) i la vitalitat (trobar fórmules per sortir-ne airós de reptes per a professionals). El denominador comú és l'alliberament de la dansa quan el grup, ben heterogeni, es mira, somriu i disfruta.