Començar amb bon peu
El tenor polonès Piotr Beczala, considerat un fenomen líric, va debutar l'any passat a Peralada, a l'Esglèsia del Carme, acompanyat per la pianista Kristin Okerlund. L'èxit va ser incontestable, i la direcció a decidir que en l'edició d'enguany protagonitzaria la inauguració del Festival Internacional de Música Castell de Peralada fent duet amb la soprano Sònia Iontxeva. Beczala posseeix una veu fantàstica, potent, que posa al servei de la interpretació amb una capacitat expressiva poc comuna, que en el recital que obria el certamen altempordanès va contrastar amb la presència tímida de la soprano italiana Erika Grimaldi, substituta de Iontxeva, que va suspendre l'actuació degut al seu embaràs. Grimaldi només va ser tímida de presència, perquè va donar la rèplica perfecta a Beczala en els nombrosos duets que van protagonitzar, en ocasions prenent-li el protagonisme, i va brillar en les àries interpretades en solitari, especialment a Si, mi chiamano Mimi, de La Bohème (Puccini), en la primera part del recital i, ja en la segona part, en la dramàtica i bellíssima Piangete voi?...Al dolce guidami (Donizetti), amb una desesperada Anna Bolena, suplicant, en la darrera escena de la peça, el retorn al seu castell natal. La soprano lírica italiana, amb un timbre de veu molt clar, va mostrar un domini aclaparador de l'instrument, agilitat en el aguts i intensitat en els accents dramàtics, suplint d'aquesta manera una certa manca d'expressivitat. La primera part, un pèl agitada per la remor de la tramuntana als arbres del jardí del castell, que va afavorir en excés la dispersió, tant del so com del públic, va ser per a àries de Donizzeti (Lucia di Lammemoor), Rossini (Guglielmo Tell), Verdi (Un ballo in maschera) i Puccini (La Bohème), entre les quals el públic va poder gaudir amb el meravellós Intermezzo de Cavalleria rusticana (Mascagni), interpretat de manera impecable per l'Orquestra de Cadaqués, que va dirigir amb passió Marc Piollet, el qual va aconseguir que la peça gairebé bressolés els presents. La segona part va ser més extensa i s'hi van escoltar àries de Gounod (Romeu i Julieta), Donizetti (Anna Bolena), Massenet (Werther), Meyerbeer (L'Áfricaine) i Verdi (Il corsaro), a més del Vals, de Faust (Gounod) interpretat per l'orquestra. La resposta del públic va ser majoritàriament entusiasta i Beczala, Grimaldi i l'Orquestra de Cadaqués el van obsequiar amb dos bisos de lluïment: el Lippen schweigen de La viuda alegre (Léhar) i el Brindis de La traviata, de Verdi. La satisfacció era generalitzada, amb plena justificació. L'esperança és que sigui promesa del que vindrà pel que fa a la lírica.
