Una inauguració fidel a la tradició de Peralada. El tenor liricoromàntic de moda Piotr Beczala i l’emergent soprano Erika Grimaldi van obrir el foc d’una mostra que reunirà la flor i nata dels cantants del panorama operístic, inclosa la segona visita del mediàtic Jonas Kaufmann. La parella protagonista de la gala va acabar sent molt aplaudida pel públic després de completar un exigent programa amb àries del repertori italià i francès, i oferir dos explosius bisos.
La vetllada va transcórrer segons el guió previst, tot i que el vent que movia les branques dels arbres va entorpir en algun moment la qualitat del so. Però aquesta circumstància no va impedir que l’art i el cant segur i elegant del polonès, que va exhibir un fraseig i musicalitat exquisides, i la complicitat de la cantant s’acabessin imposant a aquesta adversitat.
La soprano va tenir una difícil papereta, a l’haver d’assumir un programa que estava fet a la mida de la química entre el tenor i l’absent Sonya Yoncheva. Grimaldi, amb bons recursos tècnics, es va enfrontar al repte plantejat i va acabar sent aclamada. Beczala va posar l’ebullició del joc interpretatiu davant d’una artista que, en alguns moments, va estar més pendent de la partitura al faristol que de donar l’adequada resposta a la tensió dramàtica. Malgrat tot, l’espectacle va funcionar amb un acceptable suport de l’orquestra, dirigida per un histriònic Marc Piollet.
El tenor va fer la impressió que es trobava més incòmode que en el recollit recital de l’església de l’any passat, però sempre va tenir la seva vocalitat sota control. Va brillar amb el belcantisme de l’ària d’Edgardo de Lucia di Lammermoor, va exhibir domini verdià amb Ma se m’è forza perderti d’ Un ballo in maschera i va arrasar amb La bohème, tant en els duos de Rodolfo i Mimí amb la soprano com amb l’emotiva Che gelida manina. La italiana, que ja s’havia lluït amb Selva opaca de Guglielmo Tell, de Rossini, va conquistar l’auditori amb Si, mi chiamamo Mimí.
Beczala va entrar amb gran lirisme en el repertori francès. Magnífiques van ser les seves versions d’ Ah! Leve-toi, soleil, de Romeu i Julieta, la infal·lible Pourquoi me reveiller de Werther i Pays merveilleux...O paradis de L’Africaine. La cantant va mantenir el to amb Donizetti i Verdi i tots dos van unir les seves veus en els apassionats duos de Romeu i Julieta i Faust. El popular Lippen schweigen de l’opereta La viuda alegre i el brindis de La Traviata van tancar una gala que va deixar bon sabor de boca.
