Gal·la lírica amb Piotr Beczala i Erika Grimaldi

informació obra



Intèrprets:
Piotr BECZALA (tenor), Erika GRIMALDI (soprano)
Músics:
ORQUESTRA DE CADAQUÉS
Direcció Musical:
Marc PIOLLET
Producció:
En col·laboració amb el Consultat de Polònia
Sinopsi:

Tota una festa. Això és el que promet la vetllada inaugural del Festival 2014 amb un programa amb les millors àries d’òpera amb dos de les veus més importants del moment: la soprano italiana Erika Grimaldi i el tenor polonès Piotr Beczala. Reconeguda després dels seus recents éxits, com a Micaela del Carlmen a l'Opera de Roma, Grimaldi farà el seu debut en tot l'Estat en aquesta Gal·la inaugural. Beczala, a qui el públic de Peralada va conèixer la passada edició, ha inaugurat la temporada del Metropolitan de Nova York i de La Scala de Milà; reconegut com “el tenor de l'elegància”, en aquest retorn a Peralada porta joies del seu repertori, moltes de les quals han batut rècords de vendes al seu primer disc per a Deutsche Grammophon, Heart’s Delight, un homenatge al seu heroi musical, el llegendari Richard Tauber.

Crítica: Gal·la lírica amb Piotr Beczala i Erika Grimaldi

13/07/2014

Nit de gran lirisme a Peralada

per César López Rosell

 Una inauguració fidel a la tradició de Peralada. El tenor liricoromàntic de moda Piotr Beczala i l’emergent soprano Erika Grimaldi van obrir el foc d’una mostra que reunirà la flor i nata dels cantants del panorama operístic, inclosa la segona visita del mediàtic Jonas Kaufmann. La parella protagonista de la gala va acabar sent molt aplaudida pel públic després de completar un exigent programa amb àries del repertori italià i francès, i oferir dos explosius bisos. 

 La vetllada va transcórrer segons el guió previst, tot i que el vent que movia les branques dels arbres va entorpir en algun moment la qualitat del so. Però aquesta circumstància no va impedir que l’art i el cant segur i elegant del polonès, que va exhibir un fraseig i musicalitat exquisides, i la complicitat de la cantant s’acabessin imposant a aquesta adversitat. 

 La soprano va tenir una difícil papereta, a l’haver d’assumir un programa que estava fet a la mida de la química entre el tenor i l’absent Sonya Yoncheva. Grimaldi, amb bons recursos tècnics, es va enfrontar al repte plantejat i va acabar sent aclamada. Beczala va posar l’ebullició del joc interpretatiu davant d’una artista que, en alguns moments, va estar més pendent de la partitura al faristol que de donar l’adequada resposta a la tensió dramàtica. Malgrat tot, l’espectacle va funcionar amb un acceptable suport de l’orquestra, dirigida per un histriònic Marc Piollet. 

El tenor va fer la impressió que es trobava més incòmode que en el recollit recital de l’església de l’any passat, però sempre va tenir la seva vocalitat sota control. Va brillar amb el belcantisme de l’ària d’Edgardo de Lucia di Lammermoor, va exhibir domini verdià amb Ma se m’è forza perderti d’ Un ballo in maschera i va arrasar amb La bohème, tant en els duos de Rodolfo i Mimí amb la soprano com amb l’emotiva Che gelida manina. La italiana, que ja s’havia lluït amb Selva opaca de  Guglielmo Tell,  de Rossini, va conquistar l’auditori amb  Si, mi chiamamo Mimí. 

  Beczala va entrar amb gran lirisme en el repertori francès. Magnífiques van ser les seves versions d’ Ah! Leve-toi, soleil, de Romeu i Julieta, la infal·lible Pourquoi me reveiller de Werther i Pays merveilleux...O paradis de L’Africaine. La cantant va mantenir el to amb Donizetti i Verdi i tots dos van unir les seves veus en els apassionats duos de Romeu i Julieta i Faust. El popular Lippen schweigen de l’opereta La viuda alegre i el brindis de La Traviata van tancar una gala que va deixar bon sabor de boca.