Gazoline

informació obra



Autor:
Jordi Casanovas
Sinopsi:

Cinc amics d’una banlieu de París es reuneixen una nit per cremar el cotxe d’algú molt ric. Des de fa uns dies, alguns incendis provocats apareguts en diversos indrets han destruït alguns vehicles. Els fills dels fills dels immigrants que van arribar sense res al país encara s’hi senten estrangers. Europa no els ofereix aquells valors que coronen la seva bandera. I els carrers i les notícies s’omplen d’un ambient que podria ser de revolució o de guerra, d’esperança o de desassossec. Un ambient que pot destruir il·lusions i amistats.

Crítica: Gazoline

24/02/2020

La veu ardent del Quart Món

per Iolanda G. Madariaga

La tardor de 2005 un esclat de violència urbana a la banlieue parisenca va irrompre en els telenotícies d’arreu. El detonant va ser la mort de Bouna Traore (15 anys) i Zyed Benna (17) electrocutats dins una subestació on es van amagar creient-se empaitats per la policia. Els protagonistes d’aquell inusitat brot virulent eren joves de la rodalia de les principals urbs franceses. Poc després, Jordi Casanovas, amb la seva vocació de cronista teatral, va començar un text que va quedar incomplet. El 2017, aquesta primera aproximació revisada i refeta, es va estrenar a Nova York. La temporada passada LaJoven la va posar en peu a Madrid, ara arriba al TNC en funcions matinals per a públic escolar els dies lectius i en l’horari habitual els caps de setmana.

Ens traslladem a aquella tardor al Departament 93, Seine-Saint Denis, amb una aclaparadora majoria de població procedent d’Àfrica (fills i néts d’immigrants). Omar i Naïm volen expressar també la seva ràbia, han quedat per cremar un cotxe d’alta gama aparcat al seu barri. Omar ha trucat a una periodista de la televisió. Vol que el seu acte de rebel·lia tingui la difusió que mereix. Altres personatges de la colla aniran apareixent per dibuixar una pintura al fresc d’aquests joves desheretats. Uns joves que senten en pròpia carn les desigualtats entre el Primer Món -que tenen a tocar!- i el Quart Món que habiten. Arellano ha fet una posada en escena senzilla i dinàmica. Un espai urbà obert i dur en el que destaca la silueta del cotxe-objecte de desig -tant de cartó com el futur dels protagonistes-, és el lloc de trobada. Allí Omar voldrà impressionar Christine mentre ella somnia en esdevenir una gran reportera. Naïm sabrà l’autèntica raó que André -aspirant a una beca per estudiar en una gran universitat- deixi el barri i els amics. Mentre Eunice, l’ombra de Christine, es plany de la radicalització religiosa del seu germà i altres coneguts. Tot plegat, un bon retrat d’un món que tenim molt a prop fet amb la gràcia i l’energia d’un elenc molt jove que, per primera vegada, és un reflex autèntic de la composició de les aules de moltes escoles i instituts d’aquí i ara. Tant de bo el puguin gaudir molts nois i noies i, junts, podem parlar-ne.