Gentry

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Ireneu Tranis, Alba Valldaura
Autoria:
Ireneu Tranis, Alba Valldaura
Dramatúrgia:
Marc Villanueva
Escenografia:
Clàudia Vilà
Vídeo:
Ventura López Kalász
Vestuari:
Adriana Parra
So:
Pol Queralt
Sinopsi:

Fa uns anys, poques persones sabien què significava el terme gentrificació, un neologisme procedent de l’anglès. Avui, però, no pocs veïns de Barcelona han experimentat les conseqüències d’una tendència que, en posar de moda determinades zones de la ciutat, acaba per expulsar els veïns i substituir-los per classes benestants. Com portar aquesta situació a escena? Mos Maiorum, un col·lectiu de teatre format el 2015 per Alba Valldaura, Mariona Naudin i Ireneu Tranis, ho fa aplicant una tècnica que ja va fer servir en un muntatge anterior, centrat en la temàtica de la immigració i la frontera sud d’Espanya. Era la tècnica coneguda com a Verbatim, que parteix de testimonis autèntics i els reprodueix, amb les errades, els dubtes i les vacil·lacions propis de la vida real, sobre un escenari. Aquest cop repeteixen la mateixa tècnica, però la fan servir en un espai escènic on cap fins i tot el públic, que amb els seus moviments i disposició, adquireix un sentit simbòlic que evoca imatges poètiques d’onades, aglomeracions i carrers, passant així a formar part de la dramatúrgia de l’espectacle.

Sí, l’impacte de la gentrificació a la ciutat de Barcelona és el centre de l’espectacle on, tot i això, no falten referències a altres fenòmens similars que es produeixen en altres ciutats europees. Un espai amb pantalles a les parets que van mostrant paisatges diversos i canviants acompanya uns actors que, mitjançant els dispositius que porten, podran interactuar amb les imatges. I és que el vídeo i altres tecnologies aconseguiran que el públic quedi immers en un escenari que acull una història de ficció… on no hi ha ficció.  El muntatge va guanyar el passat 2017 el premi Adrià Gual, que concedeix l'Institut del Teatre al millor projecte d'escenificació. El Grec Festival de Barcelona el posa en escena per tal de contribuir a difondre la tasca dels creadors emergents de la ciutat.


Crítica: Gentry

09/07/2018

Mos Maiorum vuelve a hacer diana

per Elisa Díez

(...)

Muchos temas encima la mesa de este montaje de teatro documental y experiencial necesario, no apto para aquellos espectadores que busquen sentarse cómodamente en sus asientos y escuchar. Nada de comodidad que para eso estamos siendo desalojados de nuestra ciudad.

(...)

El espacio escénico, de Claudia Vilà, es uno de los puntos claves del montaje. Blanco puro, linóleum incluido, cuatro pantallas delimitan el cuadrado y actores y público comparten lugar, miradas e incluso palabras. Sensación total de comunidad, de que juntos podemos lo que por separado parece imposible.

(...)

Los actores utilizan la técnica de Verbatim para lanzar casi todos los mensajes, un sinfín de datos imposibles de recordar, que suman tragedia a las imágenes. El trabajo de documentación ha sido arduo. Pero la vida no es sólo tragedia y Mos Maiorum apuesta por incluir ciertos momentos de alivio, que despiertan una sonrisa, aunque no por ello  abandonen la parte crítica, sino que de alguna manera la hacen de manera más amable.

Gentry es un montaje imprescindible para todos. Que debería estar toda una temporada en cartel para que todos los colegios e institutos del país pueda venir a verlo y poder abrir un debate a posteriori. Dicen que la esperanza es lo último que se pierde, ¿no?