Giselle. Kor'sia

Dansa

informació obra


Sinopsi:

Inspirada en Giselle, mítica peça romàntica de l’any 1833, actualitza la manera d’entendre l’amor absolut. Ens ofereix una visió contemporània en la qual aquest sentiment intens s’enfronta a les noves regles de joc de la societat actual, amb una tecnologia que multiplica la possibilitat de tenir relacions provisionals i lleugeres que condueixen, sovint, a la frustració.

La companyia de dansa contemporània de KOR’SIA, establerta a Madrid, incorpora un treball dramatúrgic a les seves creacions. Els qui van ser ballarins de la CND Compañía Nacional de Danza, Mattia Russo i Antonio de Rosa, juntament amb Giuseppe Dagostino i Agnès López Río, van crear la companyia l’any 2017. Des de llavors han realitzat gires internacionals amb les seves cinc creacions i han rebut guardons com el primer premi del Concours de Jeunes Chorégraphes (Opéra National de Bordeaux, Ballet Malandain i Opéra National du Rhin) o el primer premi a la Tanzplattform de Berna (Suïssa), entre molts d'altres.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Giselle. Kor'sia

16/03/2022

Netejar el mite fins a fer-lo desaparèixer

per Jordi Bordes

Giselle és una icona que remet als quadres tràgics d'El llac dels cignes. Hi ha una jerarquia inequívoca entre la ballarina els seus amants (intermitents) i l'entorn rural de la muntanya alemanya. En la posada en escena de Kor'sia, es manté el paisatge de les muntanyes però decau el personatge principal, des del minuts dos. S'esvaeix. La Giselle que demana que l'estimin com si fos una verge adorable es desfà com el fum. La jerarquia desapareix i és tot el cos de ball (amb un verstuari ambigu que trenca els rols d'home i dona) el que esdevè, per instants, Giselle. La coreografia és molt suggerent, en què els flaires de neoclàssica de l'actitud dels ballarins amb el coll estirat (la verticalitat) es perceben per algunes salts característics, però entra alhora en una estètica que també es desenvolupa en els moviments horitzontals, arrossegant-se, formant parelles que s'alternen contínuament, jugant a una bestialiat estilitzada, i distanciant-se de la puresa clàssica. El quadre de la follia de Giselle li va molt bé per trencar amb els preceptes canònics i desbarrar amb suggerents figures de grup.

A la festa de la verema del conte, certament, deixa d'importar el rang dels galons i en domina la disbauxa. Recorda aquella escena final del Yerma de Lorca. Aquest prattirolès té un cert aire de camp de golf per a privilegiats amb càmeres que graven tot allò que passa, sense deixar angles morts. En comptes d'espases, circulen pals de gols i el carretó. I algun pal de selfie. En la societat individualista actual, tothom es mira el món des del seu parer, el seu punt de vista, els seus interessos. I així, Giselle torna a sentir-se rebutjada i a caure en la desesperació del suïcidi romàntic. I en el dolç encant de saber-se morta, sense dolor físic, però encara amb ànsia d'estimar i ser estimada. Però aquest miratge és tant efímer com el de la joventut. I la companyia Kor'sia ho fa evident quan el desarma, destensant les barres de l'escenari i fent que, fins i tot les muntanyes que pressagiaven l'amor absolut i l'entrega total, es repleguin sobre sí mateixes. Queda l'escenari buit. Giselle ja no hi és. No hi ha manera que ningú la sostingui. Queda, això sí, en les pupil·les i el record dels espectadors.