El Grec en família passarà a sumar-se a les iniciatives que s'ofereixen a les famílies al llarg de l'any. Com poden ser les tardes del Mercè Arts del Carrer o el Mónllibre d'abans de Sant Jordi. És una oportunitat per experimentar amb els mes menuts i els germans grandets a través de la cultura. En les seves diverses vessants, com a instal·lació interactiva (si piques, sona), com a actuació conjunta (un espectacle o concert que es comparteix amb la resta del públic) o com a exercici individual (a través dels tallers o, en aquesta primera edició del grec en família, els Micro-Shakespeare de Toti Toronell/Laitrum o el Terra de gegants dels Efímer).
El jardí del Grec troba molts racons (des del mateix escenari a les diverses terrasses) per fer accions vistoses. Com el Blanko. Un exercici tant senzill, quasi provocador i que genera un moment creatiu compartit preciós (i divertit). És una proposta al pacte a la transgressió. No hi ha pànic més gran per a un adult que permetre que els menuts embrutin les parets emblanquinades, o que es taquin. I no hi ha contradicció més gran que un adult s'ofereixi com a llenç, sense amenaces ni límits. Guanyant-se un respecte i una capacitat de compartit joc i pintades, perquè els pinzells es mouen en 360 graus, efectivament. Són instants breus que va preparant tot disposant pinzells, plats, vestuari i el seu pedestal, ben blanc. Sense ni una paraula i amb una música ben fina que convida a aproximar-s'hi a seguir-ho de ben a prop.
Els còmplices que ha trobat el Grec en família son molt solvents. Perquè tant El Més Petit de tots com Petits Camaleons (a part del flic, que es pot pressuposar que també) entenen aquesta creació amb olta responsabilitat. Sense estalviar un gram de rigor i oferint la distància curta que necessita la canalla més petita. Que les accions es desenvolupin a l'hora i no es molestin, permet que els adults trobin recursos per no allargar-se massa en les cues. Són estímuls constant, que obren el món a l'art en directe.
Potser seria bo integrar alguna manera els anteriors impulsors del Minigrec, que proposen espectacles més convencionals (en les edicions d'aquesta activitat prèvia al Grec però en aquests mateixos jardins s'oferien petits fragments dels espectacles familiars). sumar-la com una acció més que permeti conèixer alguns equips que programen assíduament, setmanalment, actuacions per a què l'experiència teatral pugui ser més estable, que les festes (sempre molt suggerents) proposades des de l'Institut de Cultura de Barcelona. I també podria ser una invitació a proposar accions més interactives i de proximitat que els clàssics contes escenificats.
