Grec en família

Teatre | Musical

informació obra



Intèrprets:
Sachli Gholamalizad
Sinopsi:

La canalla és la destinatària principal de les activitats que s'organitzen a la festa familiar que el Grec Festival de Barcelona ha preparat enguany amb la complicitat de tot de companyies i artistes, però ja veureu que fins i tot els adults que s’acostin amb ells al Teatre Grec i els jardins que envolten aquest escenari s’ho passen d’allò més bé. Podreu recórrer el recinte durant tota la tarda i descobrir les diverses zones amb espais de descoberta i joc (Terra de gegants, dels Efímer o Sonàrium, d’El Pájaro Carpintero), a més d'un seguit d’instal·lacions que conviden els participants a gaudir de la literatura mitjançant el joc i la imaginació. Músics i actors com Roleguita i Boquerón, Pep López o Natxo Tarrés & The Wireless, o bé la insòlita proposta Micro-Shakespeare, en la qual la companyia Laitrum converteix en miniatures per a teatre d’objectes les obres del dramaturg anglès, que serviran de preludi a tot de concerts que portaran a l’escenari del Teatre Grec The Pinker Tones, Xiula i l’espectacle de The Penguins Reggae per xics. Us agrada pintar? Doncs hauríeu de conèixer en Blanko, el personatge immaculat que representa JOHNman i que potser després de passar per les vostres mans guanyarà una mica de color…

Són algunes de les moltes activitats i espectacles d’una festa per a tots els públics que convertirà el recinte del Teatre Grec en un petit paradís per als nens i nenes de la ciutat. La festa és fruit de la col·laboració entre el Grec i tres festivals adreçats al públic de talla menuda: el FLIC (Festival de literatures i arts infantil i juvenil), el festival de música per a nens i nenes Petits Camaleons i el festival d'arts escèniques El més petit de tots. Us ho perdreu?


Crítica: Grec en família

22/07/2018

Compartir una vetllada experimentant

per Jordi Bordes

El Grec en família passarà a sumar-se a les iniciatives que s'ofereixen a les famílies al llarg de l'any. Com poden ser les tardes del Mercè Arts del Carrer o el Mónllibre d'abans de Sant Jordi. És una oportunitat per experimentar amb els mes menuts i els germans grandets a través de la cultura. En les seves diverses vessants, com a instal·lació interactiva (si piques, sona), com a actuació conjunta (un espectacle o concert que es comparteix amb la resta del públic) o com a exercici individual (a través dels tallers o, en aquesta primera edició del grec en família, els Micro-Shakespeare de Toti Toronell/Laitrum o el Terra de gegants dels Efímer). 

El jardí del Grec troba molts racons (des del mateix escenari a les diverses terrasses) per fer accions vistoses. Com el Blanko. Un exercici tant senzill, quasi provocador i que genera un moment creatiu compartit preciós (i divertit). És una proposta al pacte a la transgressió. No hi ha pànic més gran per a un adult que permetre que els menuts embrutin les parets emblanquinades, o que es taquin. I no hi ha contradicció més gran que un adult s'ofereixi com a llenç, sense amenaces ni límits. Guanyant-se un respecte i una capacitat de compartit joc i pintades, perquè els pinzells es mouen en 360 graus, efectivament. Són instants breus que va preparant tot disposant pinzells, plats, vestuari i el seu pedestal, ben blanc. Sense ni una paraula i amb una música ben fina que convida a aproximar-s'hi a seguir-ho de ben a prop.

Els còmplices que ha trobat el Grec en família son molt solvents. Perquè tant El Més Petit de tots com Petits Camaleons (a part del flic, que es pot pressuposar que també) entenen aquesta creació amb olta responsabilitat. Sense estalviar un gram de rigor i oferint la distància curta que necessita la canalla més petita. Que les accions es desenvolupin a l'hora i no es molestin, permet que els adults trobin recursos per no allargar-se massa en les cues. Són estímuls constant, que obren el món a l'art en directe. 

Potser seria bo integrar alguna manera els anteriors impulsors del Minigrec, que proposen espectacles més convencionals (en les edicions d'aquesta activitat prèvia al Grec però en aquests mateixos jardins s'oferien petits fragments dels espectacles familiars). sumar-la com una acció més que permeti conèixer alguns equips que programen assíduament, setmanalment, actuacions per a què l'experiència teatral pugui ser més estable, que les festes (sempre molt suggerents) proposades des de l'Institut de Cultura de Barcelona. I també podria ser una invitació a proposar accions més interactives i de proximitat que els clàssics contes escenificats.