"Guapos & Pobres" és un musical que ens explica la història de 8 amics a qui, des de ben petits, els van prometre que si s’esforçaven i estudiaven podrien tenir una vida molt millor que la que tenien els seus pares. Només calia lluitar pels seus somnis per, el dia de demà, sentir-se completament realitzats.
Però la realitat és una altra.
Després de sacrificar-se i preparar-se per entrar al mercat laboral, s’adonen que totes les promeses per les quals han lluitat tots aquests anys no han servit de res, i acaben cobrant sous ridículs, i tenint moltíssims problemes per arribar a final de mes. És aquesta la vida que somiaven? Com créixer, sabent que l’estat del benestar s’ha vist ultratjat per la situació econòmica actual que estem passant?
Basat en el llibre Guapos & Pobres d’Alfredo Ruiz, el musical ens endinsa en la realitat amb què viu una generació que va dels 20 als 45 anys, i el procés d’adaptació necessari pel qual han de passar els 8 personatges per sobreviure feliçment en la societat on els ha tocat viure.
La sorpresa, o fins i tot l’astorament, que als anys setanta els espectadors de Broadway es van endur veient musicals com Company o Hair, segur que no és la que s’enduran els barcelonins que fins el 7 de juny s’acostin fins al Teatre Goya per veure Guapos & Pobres. Però una mica ja es tracta d’això.
Que el teatre musical pot parlar de la nostra realitat urbanita quotidiana d’una manera directa, crua i sarcàstica, de la mateixa manera que ho pot fer una obra de text, un assaig o una columna d’opinió, ja ho sabíem. I tot així segur que hi haurà més d’un espectador que surti de Guapos & Pobres agraint per fi veure a escena uns problemes ben propers, protagonitzats personatges atrapats en sous de 800€ per treballs amb els que gairebé ni poden sobreviure.
Toni Martin i Xavi Torras han pres com a punt de partida la novel·la del mateix títol que Alfredo Ruiz va publicar fa nou anys per configurar un musical que té en els personatges i en cadascuna de les cançons el seu punt fort, amb una clara inspiració en el so de Jonathan Larson que funciona a l’hora de pintar el to amarg de les diferents peces d’aquest collage.
Sense cap èpica argumental, entre mobles d’Ikea i un munt de somnis (alguns trencats i d’altres en camí), els nostres protagonistes són antiherois de carn i ossos interpretats per una extensa companyia que aplega, com poques vegades veurem als nostres escenaris, alguns dels noms més interessants i amb més talent del nostre teatre musical.
No espereu sortir del teatre taral·lejant cançons i ballant rutines de claqué encomanats de l’alegria de viure. Som davant d’un musical amb poques llicències a la fantasia creativa, tot és ben real i, en un dels pocs moments on s’hi deixen anar, Ivan Labanda, Xavi Duch i Jorge Velasco ens regalen una deliciosa coreografia, aquesta sí, al més pur estil Broadway.