Guillotina

informació obra



Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Bohèmia's, Mas Blanch i Jové
Autor:
Iago Pericot (idea original)
Ajudant de direcció:
Josep Escrig
Intèrprets:
Oriol Plà (escenificador públic)
Vídeo:
Albert Folk (documentació video), Roc Boronat (dissenyador app)
Escenografia:
Ramón de los Heros, dissenyador guillotina
So:
Aurélie Raoût (Lilou)
Sinopsi:

Entre la performance i la metàfora, una gran guillotina s’encarregarà d’alliberar-vos de les idees, els desitjos o les persones que us turmenten més.

La proposta de Iago Pericot no té res de violència i molt de catarsi. I l’únic protagonista és el públic. Conscients que la societat en què vivim travessa actualment un moment confús i que tots ens sentim vitalment limitats, els creadors d’aquesta proposta ens conviden a buscar en el nostre interior el concepte o la idea que ens genera més desassossec per tal d’alliberar-lo alegrement. Només caldrà activar el mecanisme de la guillotina mitjançant una de les quatre tauletes tàctils que hi haurà a tocar de l’aparell o bé mitjançant un telèfon mòbil, si us heu descarregat l’aplicació corresponent. Durant un període d’uns cinc minuts s’encendran els llums, s’activarà l’alerta quan la fulla arribi a la part més elevada i, aleshores, caurà lliurement. Aleshores, sentireu els crits i aplaudiments de la multitud. Deixeu pas a Madame Guillotine.

(*)  Per gaudir al màxim de la funció, es recomana als espectadors que tinguin un smartphone que es descarreguin l’app especialment pensada per aquest espectacle. Entrada gratuïta (aforament limitat).

Crítica: Guillotina

13/07/2014

La Guillotina plàstica de Igao Pericot no fa mal. Però ens remet a la pl. Concòrdia, ara fa 225 anys.

per Teresa Bruna

Em venia de gust veure la Guillotina del mestre Iago Pericot.  Sabia que no és teatre, que no em seria fàcil fer-ne una crítica... Però no podia ser qualsevol cosa. En Iago mai ha fet qualsevol cosa. De manera que, amb el meu Ramon (mòbil de 20 euros, sense permanència ni capacitats més enllà que fer i rebre trucades) me’n vaig anar cap al Mercat de les Flors. 

La vaig encertar de ple, primer perquè vaig coincidir amb un {petit apéro} que el Grec oferia als professionals,  amb cava d’aquell rosat tan bonic i unes gourmandises per acompanyar (sóc francòfona, ves!). I per fer-ho complet, em vaig trobar amb el meu altre mestre, Josep Anton Codina, assegut en un banquet, amb la seva germana, amb la Pepa Plana i el seu company, la Begoña... Què més podia desitjar? Doncs el Iago! I va venir. I va seure amb nosaltres. I ens vam disposar a tallar coses junts!

A hores d’ara tots deveu saber que la Guillotina de Iago Pericot és un instrument que pot insinuar coses políticament incorrectes, de manera que el millor és que tothom hi vagi, es concentri, pensi, premi l’ordinador i faci pujar la guillotina (un artefacte de 4 m d’alçada amb llumetes, és a dir, una guillotina-cabaret) sense fer massa comentaris. Però a mi em toca dir que hi ha teatre. Hi ha l’Oriol Pla, un Mestre de Cerimònies magnífic, que des d’aquí us recomano a tots de conèixer. Ell ens incita a pensar, ens guia, ens anima, impulsa, excita, estimula, encoratja d’una manera convincent i molt treballada, amb aires d'una crida de circ a veure o fer coses insòlites. L’havia vist en papers d’adolescent, però aquí, té una agilitat i un domini  fora de tota previsió.

Com que ja tenia l’experiència d’haver anat als M.u.r.s amb el Ramon, confesso que ho vaig disfrutar com si tingués un Android. Per no quedar-me enrere, vaig fer moure la meva copa de cava, a l’estil uija, com fèiem els de la meva generació a les festes quan ens havíem de concentrar i no teníem mòbils. I el que em va alliberar va ser veure que en Iago, als seus 85 anys (ho diu el Google, eh!) està en plena forma i amb tantes ganes com sempre de remoure consciències. I una sorpresa: vaig saber que l’Oriol és fill del Quimet Pla. I és clar que en sap! Si ha nascut al bressol de Comediants!  No sé si encara esteu a temps d’anar a veure la Guillotina al Mercat, però la faran a Tàrrega. I als voltants de l’11 de setembre. Tota una catarsi que ens fa molta falta, no us ho perdeu!