Em venia de gust veure la Guillotina del mestre Iago Pericot.
Sabia que no és teatre, que no em seria
fàcil fer-ne una crítica... Però no podia ser qualsevol cosa. En Iago mai ha
fet qualsevol cosa. De manera que, amb el meu Ramon (mòbil de 20 euros, sense
permanència ni capacitats més enllà que fer i rebre trucades) me’n vaig anar cap
al Mercat de les Flors.
La vaig encertar de ple, primer perquè vaig coincidir
amb un {petit apéro} que el Grec oferia als professionals, amb cava d’aquell rosat tan bonic i unes
gourmandises per acompanyar (sóc francòfona, ves!). I per fer-ho complet, em
vaig trobar amb el meu altre mestre, Josep Anton Codina, assegut en un banquet,
amb la seva germana, amb la Pepa Plana i el seu company, la Begoña... Què més podia desitjar?
Doncs el Iago! I va venir. I va seure amb nosaltres. I ens vam disposar a tallar
coses junts!
A hores d’ara tots deveu saber que la Guillotina de Iago Pericot
és un instrument que pot insinuar coses políticament incorrectes, de manera que
el millor és que tothom hi vagi, es concentri, pensi, premi l’ordinador i faci
pujar la guillotina (un artefacte de 4 m d’alçada amb llumetes, és a dir, una
guillotina-cabaret) sense fer massa comentaris. Però a mi em toca dir que hi ha
teatre. Hi ha l’Oriol Pla, un Mestre de Cerimònies magnífic, que des d’aquí us
recomano a tots de conèixer. Ell ens incita a pensar, ens guia, ens anima,
impulsa, excita, estimula, encoratja d’una manera convincent i molt treballada, amb aires d'una crida de circ a veure o fer coses insòlites. L’havia vist en papers d’adolescent, però aquí, té una agilitat i un domini fora de tota previsió.
Com que ja tenia l’experiència d’haver anat als M.u.r.s amb
el Ramon, confesso que ho vaig disfrutar com si tingués un Android. Per no
quedar-me enrere, vaig fer moure la meva copa de cava, a l’estil uija, com fèiem
els de la meva generació a les festes quan
ens havíem de concentrar i no teníem mòbils. I el que em va alliberar va ser veure
que en Iago, als seus 85 anys (ho diu el Google, eh!) està en plena forma i amb
tantes ganes com sempre de remoure consciències. I una sorpresa: vaig saber que
l’Oriol és fill del Quimet Pla. I és clar que en sap! Si ha nascut al bressol
de Comediants! No sé si encara esteu a temps d’anar a veure
la Guillotina al Mercat, però la faran a Tàrrega. I als voltants de l’11 de
setembre. Tota una catarsi que ens fa molta falta, no us ho perdeu!
