Guillotina

informació obra



Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Bohèmia's, Mas Blanch i Jové
Autor:
Iago Pericot (idea original)
Ajudant de direcció:
Josep Escrig
Intèrprets:
Oriol Plà (escenificador públic)
Vídeo:
Albert Folk (documentació video), Roc Boronat (dissenyador app)
Escenografia:
Ramón de los Heros, dissenyador guillotina
So:
Aurélie Raoût (Lilou)
Sinopsi:

Entre la performance i la metàfora, una gran guillotina s’encarregarà d’alliberar-vos de les idees, els desitjos o les persones que us turmenten més.

La proposta de Iago Pericot no té res de violència i molt de catarsi. I l’únic protagonista és el públic. Conscients que la societat en què vivim travessa actualment un moment confús i que tots ens sentim vitalment limitats, els creadors d’aquesta proposta ens conviden a buscar en el nostre interior el concepte o la idea que ens genera més desassossec per tal d’alliberar-lo alegrement. Només caldrà activar el mecanisme de la guillotina mitjançant una de les quatre tauletes tàctils que hi haurà a tocar de l’aparell o bé mitjançant un telèfon mòbil, si us heu descarregat l’aplicació corresponent. Durant un període d’uns cinc minuts s’encendran els llums, s’activarà l’alerta quan la fulla arribi a la part més elevada i, aleshores, caurà lliurement. Aleshores, sentireu els crits i aplaudiments de la multitud. Deixeu pas a Madame Guillotine.

(*)  Per gaudir al màxim de la funció, es recomana als espectadors que tinguin un smartphone que es descarreguin l’app especialment pensada per aquest espectacle. Entrada gratuïta (aforament limitat).

Crítica: Guillotina

16/07/2014

Catarsi col·lectiva amb guillotina i sense sang

per Jordi Bordes

L'animós Iago Pericot convida a fer una catarsi col·lectiva, convidant a què tothom tregui la seva ràbia decapitant allò que més l'empipa. Pot ser un polític o una sensació. Pot ser la ràbia per la tecnologia que exclou als amics de la comunicació unipersonal o pot ser la ràbia a la feina que es pateix o a l'atur que desespera... Tot és amb la intenció de sortir depurat, com qui es fa una teràpia natural però amb una fulla d'afaitar que, físicament, cau prenent velocitat fins als peus de l'estructura. 

Un joc blanc per extirpar i fer comunió dels mals de tothom. De compartir-los amb un inequívoc punt lúdic. Coincideix amb la proposta de Xicu Masó i Carles Martínez a Els folls de Shakespeare que també incitaven al públic a decapitar males vibracions. Ara, amb Oriol Plà, la invitació a dir-hi la seva de la gent que envolta l'aparell és molt més espontani, sense necessitat de pressionar ningú. Txaààc! Té feina per anys si ha d'estalviar mals rotllos a la societat...