Habiter

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

Habiter és una peça que explora la relació entre el cos i l'espai, entre el cos i els objectes.

Hi ha una escena quotidiana: una taula parada amb l'esmorzar i una llum simple il·luminant-la. Els clarobscurs revelen una sèrie d'accions relacionades amb el vaivé de la llum. L'habitació es va quedant intermitentment a les fosques. I enmig de la foscor quelcom es belluga. Hi ha un joc amb la il·lusió i la percepció del temps, i hi ha els moviments dels cossos que van alterant silenciosament l'escenografia. Allò quotidià anirà esdevenint una ficció cada cop més estranya. La suma de tot plegat produeix un efecte ben singular: sembla com si un quadre anés prenent vida davant els nostres ulls.

Katia-Marie ha estat creant projectes com a coreògrafa i intèrpret des de l'any 2012. Les seves propostes s'han presentat en diversos espais i festivals i han rebut el suport de diversos programes d'intercanvi artístic. Al llarg dels anys ha anat desenvolupant un enfocament interdisciplinari singular, a la frontera entre les arts visuals i coreogràfiques. És una creadora d'ambients excepcionals que aconsegueix mitjançant el joc entre el moviment, l'escenografia i la llum. El 2018, arran de la presentació d'Habiter, va rebre el Prix Découverte de Montreal en reconeixement al seu singular enfocament interdisciplinari. Amb Habiter ha estat girant per Canadà i Europa, incloent-hi la prestigiosa Biennal de Venècia.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Habiter

18/04/2023

Magnètiques figures de Vermeer

per Jordi Bordes

Com si fossin figures de Vermeer desencartronant-se del quadre. Amb una sola llum que creua l'estampa d'esquerra a dreta i d'a dalt a abaix, una actriu s'exposa quieta enmig d'una taula. L'estampa té una calidesa similar a La lletera de Vermeer. Habiter és un bodegó, amb la sucrera a la taula i fruites, que es va desplaçant i que esdevé un exercici tècnic de llum i cossos, com si fossin models de pintura frugal. Hi ha un equívoc de semblances i diferències, de robot i moviment alentit que convida a plantejar els perquès d’aquest treball, orgànic i sincronitzat alhora. Pràcticament tot està en transformació, Cada fosc suposa una nova sorpresa per a l'espectador. Que pot fer un viatge introspectiu si es deixa endur per la meticulositat de la proposta. També sembla emergir el pla de La noia de la perla, puntualment, en alguna de les imatges amb la noia d'esquena i el cap girant cap a la llum. Són composicions molt equilibrades, que deu ser el resultat d'una investigació curosa, obsessiva però que arriba fresca, re novadora als ulls de l'espectador. I les sorpreses dels intercanvis de rols i de les desaparicions semblen recursos màgics d'il·lusionista, que esclaten a la pròxima platea. Magnètic.

La contemplació de l'acció, aparentment sense cap trama ni personatge a defensar és tant abstracta i oberta com l'admiració per la Natura i els seus imprevisibles canvis. Mirar amb profunditat, sense presses és veure-hi molt més que el que ensenya la vista. Aquesta és la màgia. Katie-Marie Germain aconsegueix que en aquesta passarel·la de quadres no es perdi la calma, que s'endinsi en la postal i es pugui extreure record, desig o experiència.