Hacia un sol negro

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Joaquin Collado
Direcció:
Joaquin Collado
Sinopsi:

Aquest solo parteix de l’exploració de la performativitat del ball de saló de competició, conegut com a ball esportiu. Joaquin Collado es planteja com alterar les lògiques d’aquest tipus de ball per fer emergir un cos múltiple i indeterminat i, per tant, obert i disponible per a ser imaginat. Aquest cos es balla entre formes reconeixibles del ball de saló i formes inclassificables, monstruoses i poètiques, per invocar la potència subversiva dels estereotips que ens habiten. Acompanyarem a Collado com a artista associat al Mercat de les Flors, amb diverses declinacions del seu projecte que anirem presentant durant la temporada.

Joaquín Collado és coreògraf, ballarí i pedagog format de manera autodidacta en ball de saló esportiu, danses urbanes i dansa contemporània. Els seus treballs s’han presentat a espais com el festival Grec de Barcelona, el festival Dansa València, la Biennal de Venècia, el festival Temporada Alta de Girona o el festival Dansa Metropolitana. A més dels seus propis projectes, també col·labora amb Ça marche, companyia de teatre de Barcelona, i dirigeix Paisaje, un festival de dansa en el seu municipi natal Villamalea, a Albacete.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Hacia un sol negro

06/03/2024

El ballarí que es balla a si mateix

per Júlia Vernet Gaudes

En Hacia un sol negro, Collado no podia ser més directe en el tractament d’aquestes qüestions, ja que partint de la seva experiència (i memòria física) en els balls de saló, deforma de cap a peus (mai millor dit) la figura del ballarí esportiu: tant la seva dansa, com el seu cos i la seva pròpia subjectivitat. Podríem parlar d’una “dansa performativa” (i una mica performàtica) per descriure el llenguatge coreogràfic del creador castellanomanxec, perquè d’alguna manera, la dansa que planteja Collado a escena és una dansa autoreferencial, així com ho és el cos i el mateix intèrpret. De fet, en acabar a l’obra, una no sap si està aplaudint al Joaquín Collado intèrpret i creador o al Joaquín Collado ballarí de competició, perquè precisament l’operació central de l’obra és ficcionar la figura del ballarí, amplificant i deformant la performativitat pròpia dels balls de competició. Podríem dir que Collado és el ballarí que es balla a si mateix, com a persona i com a cos travessat per les seves experiències amb la dansa i el ball. Però aquesta deformació (que flirteja amb la paròdia) no ho és només dels estils dels balls de saló –que són potser les tècniques més estilitzades després del ballet clàssic i el folklore actual–, sinó també i, sobretot, de la seva estètica i posada en escena.