Al Petit Romea i en gira per Catalunya tenim ocasió de veure una interessant i motivadora versió d´aquest popular conte-llegenda, amb una posta en escena rica en recursos i amb una brillant escenografia. El director i dramaturg Ramón Molins (fundador de Zum Zum teatre) i la veterana i polifacètica companyia Xip Xap Teatre, uneixen talent per oferir-nos un magnífic espectacle amb forces troballes escèniques.
No és una versió amable i superficial del conte, ans al contrari en fa una reflexió que va al més profund del ser humà. Inclús dona a saber els molts finals que se li han donat al conte i alguns son certament esfereïdors. No és el poder ni els diners els que corrompen l´individu, senzillament posen en evidencia el que l´individu dur dins. Tothom busca poder, si més no per disposar del temps i l´espai a fi de portar endavant els seus projectes. Però per exercir el poder i administrar els diners es necessari una maduresa a nivell humà a la que no tots-totes saben o volen arribar. El més fàcil és exercir el poder amb supèrbia o caure amb la cobdícia de posseir. És en els moments difícils quan surt el millor i el pitjor de cadascú-na.
A Hamelí, una petita població, on mai passa res i tothom viu endormiscat en la inèrcia, de sobte els amenaça una plaga de rates. Realment les rates existeixen, la plaga és evident?. La por a l´incert futur, l´ignorància i l´animadversió al diferent al desconegut (transformat en enemic), fa sorgir la part fosca de molta gent. Els transforma en rates que alimenten foscor i cobdícia.
Un muntatge que fomenta, provoca, el diàleg entre pares i fills, entre companys-es. Com reaccionem nosaltres davant dels fets que no dominem, que desconeixem?. Com veiem als diferents, allò que desconeixem? Fem per aprendre o ens tanquem dins dels prejudicis?.
Vivim uns temps de canvis, molts d´ells inesperats, de pors i radicalismes.
Sols amb la ment oberta, acceptant I valorant el diferent, amb la força del respecte i el diàleg ens en sortirem I tirarem endavant.
Ramón Molins ha tornat a donar en la diana amb aquesta valenta dramatúrgia i direcció. La laberíntica escenografia dissenyada per Joan Pena i Oscar Ribes, en la que els actors es mouen dinàmics amb una precisió quasi coreogràfica es tot un encert, com ho és el jocs de “matrioshkes” del que van sorgint els personatges-titelles i com ho és el joc escènic espectacular de la pluja de rates. Portat a bon ritme i amb una perfecta resposta actoral per part dels veterans Xip Xap, Imma Juanos, Oriol Planes, Victor Polo i la jove Eder Carras.
Una companyía polifacética
El 1983, va néixer Xip Xap Teatre a Lleida, l´Imma Juanos és una de les fgundadores. Des dels inicis va cultivar al Teatre de Carrer i l´Animació, incorporant ben aviat el teatre de sala i conservant l´ambivalència d´actors i titelles i amb formats grans.
Xip Xap és una de les companyies més veteranes de la constant efervescència teatral ilerdenca, que des dels temps de l´Aula Municipal de Teatre (1981) i del Centre de Titelles de Lleida (1986), no ha parat de créixer. A Lleida entre d´altres tenim a més dels Xip Xap i la Companyia del Centre de Titelles de Lleida (Fira de Titelles-99, Joc al Ninot), la Companyia de Comediants La Baldufa (1996), Zum Zum Teatre (1996), El Sidral (1986), Festuc Teatre (2003) i la Fira de Titelles (1999), el Teatre Municipal L´Escorxador (1999), el nou teatre avantguardista i orgànic La Llotja (2010) i l´important festival de cinema d´animació Animac (1996).
Existeix Hamelí?
Doncs, sí. Hamelí, en alemany Hameln, és una ciutat de la Baixa Saxònia, a la riba del riu Weser, de 58.000 habitants. El conte-faula-llegenda que la fet famosa te els seus orígens el 1284 quan certament la població va patir una plaga de rates. La faula-llegenda va ser documentada i editada dins del contes dels Germans Grimm el 1845.
El Retaule del Flautista
Inspirant-se en aquesta faula-conte, Jordi Teixidor (1939-2011), va escriure el 1968, una de les obres més destacades del teatre català del segle XX, que va obtenir el premi Josep Maria de Sagarra. El retaule del flautista es una obra de teatre que aconsegueix d´una manera magistral sintetitzar i fer perfectament entenedor quins son els ressorts del poder, la diabòlica tela d´aranya del sistema en el que ens movem,i com de pervers pot ser el poder i com en les pitjors circumstàncies sorgeix el bo i millor de cada persona. Un autèntic clàssic de permanent actualitat i que hauria de representar-se de forma continuada..
El gran actor Pau Garsaball (1920-1991) , la va portar a escena el 1972 al desaparegut Teatre Capsa (Aragó-Pau Claris, 1969-1977), en un inoblidable muntatge que va restar en cartell tot un any i amb ple èxit. El 1996, en Joan Lluis Bozzo (Dagoll Dagom), va dirigir una destacada versió al Teatre Condal. El 2013, en Ricard Reguant en va fer una magnífica filmació per a TVC, rodada al Poble Espanyol i protagonitzada per Joan Pera, que es pot aconseguir en DVD.
Hamelí a la música
Molts músics i cantants s´han inspirat en el conte. Per exemple, Ismael Serrano (Rebelión en Hamelín), Abba (The Piper), Les Luthiers (El flautista i las ratas-Lutherapia), Joaquin Sabina (La del pirata cojo) o dins la música clàssica, El flautista dé Hamelín del compositor mexicà Eduardo Angulo que en va fer una magnífica versió per orquestra i cos de ball amb l´Orquesta Sinfónica de Xalapa-México, el 2017 o l´opera-rock amb música d´Iñigo Casali i llibret d´Iñaki Elizalde que va estrenar l´Orquesta de Cámara de Navarra, el 2018 .
Hamelí al cinema
A rescatar, una amable pel.lícula espanyola, Hamelín, realitzada el 1969 i protagonitzada pel cantant Miguel Ríos. Abans el 1957, hi ha una versió estadounidenca, The pied piper of Hamelín, protagonitzada per Van Johnson (La última vez que vi Paris) i Claude Rains (el gendarme de Casablanca) i el 1972, una versió del director francès Jacques Demy (Los paraguas de Cherburgo), protagonitzada pel cantant Donovan (el Bob Dylan britànic). En l´apartat inquietant del gènere de terror a Pesadilla en Elm Street-El origen, del 2010, l´ assassí d´adolescents Freddy Krueger dona a conèixer la seva macabra relació amb el flautista d´Hamelí.
Text: ferranbaile@gmail.com
