La Roda recupera aquests dies un dels primers musicals al SAT: Hansel i Gretel. El popular conte dels Germans Grimm va estrenar-se al Poliorama en el llunyà 2009. Des de llavors ha voltat molt i s’ha recuperat en diverses ocasions. És un bon musical per tota la família que aproxima la rondalla dels dos germans de manera naïf, sense grans canvis i traient tot allò que pugui esdevenir un xic fosc.
El text del Dani Cherta, una de les ànimes de la companyia, que també dirigeix, no tracta d’adaptar la història i donar-li un to més contemporani com si fa amb El vestit Pop de l’Emperador o En Joan sense por. Es nota que era un dels primers musicals i que van prioritzar cenyir-se més a la història original. La principal innovació està en la incorporació de dos personatges clàssics: la fada rosada i el cucut.
La primera és una fada que protegeix el bosc durant el dia. Però en l’obra exerceix més aviat de narradora que va introduint els successos i que també serveix per esperonar el públic quan els protagonistes necessiten “la força de més de 100 veus”. Pel que fa al cucut és un personatge més ben treballat i definit i que aporta la vis còmica a l’espectacle. Apareix com el servent de la bruixa que captivarà els germans perduts pel bosc conduint-los fins a la casa de massapà, la llar de la malvada bruixa. El duet que fa amb aquesta recreant una relació mestressa/ criat maldestre és el més divertit de l’obra.
Per la resta la història segueix el seu camí habitual: uns infants, buscant llenya i fruits pel bosc, es perden i van a parar a la casa d’una malvada bruixa que viu en una casa de llaminadures i que quan els atrapi se’ls voldrà cruspir. Al principi de l’obra posa l’èmfasi en la pobresa absoluta de la família. Un sol cigró ha de servir per alimentar tota una família. Després veurem la relació juganera entre els dos germans i un cop són capturats i encantats (novetat, doncs en l’original la terrible bruixa no li cal), aconseguiran alliberar-se de la hipnosis, matar la bruixa i tornar a casa. Però hi ha una sensació en rtot el musical de voler edulcorar la història més de lo que ja està. Recordar-vos que l’original rondalla dels Germans Grimm era realment terrorífica, on eren directament els pares qui abandonaven els fills al bosc per no poder alimentar-los. En la història de La Roda per descomptat que s’omet aquesta trama, però també es suavitza molt el caràcter terrible de la bruixa amb l’ajuda del bufonesc personatge del cucut. I hi ha una decisió absurda per suavitzar el final de la malvada: transformar-la en fada bona. No calia.
Mentrestant, les cançons serveixen no tant per fer avançar l’acció sinó per explicar situacions concretes com un sopar, el camí de pedretes que van deixant o una recepta terrible de la bruixa. El compositor Ram Moraleda ha creat un seguit de cançons de factura tradicional, algunes amb molta orquestració i molts cors, que ens algun casos ressonen germàniques, però que sobretot són molt senzilles i que busquen l’acompanyament del públic. No hi ha, però cap himne, cap cançó amb una instrumentalització molt animada.
Les cinc interpretacions estan ben ajustades als personatges, remarcant els papers dels malvats: la bruixa (Ariadna Suñé) i un cucut (Joan Sáez) amb màscara que està treballat com un personatge de la Commedia Dell’Arte.
Hansel i Gretel és un musical que els més petits gaudeixen, però que hom percep com a antic. Els nous musicals de La Roda aconsegueixen ser més memorables.
