Happy apocalypse to you

Circ

informació obra


Sinopsi:

HAPPY APOCALYPSE TO YOU és un duo de clown, màstil i scratching (DJ) que conta la història de dos personatges excèntrics i del seu incansable optimisme davant tota dificultat, l’apocalipsi inclòs.

L’apocalipsi no arriba cada dia: cal celebrar-ho, junts.

Entre acrobàcia, rap, exhumació de discs de vinil i sempre amb humor, aquest espectacle ens convida a una celebració absurda, animada per dos masters of ceremonies destrellatats que s’esforcen per organitzar aquest esdeveniment únic.

Amb aquest espectacle, Les Enfants Sérieux desitgen compartir un missatge d’esperança amb el públic, recordant-nos que, passi el que passi, res ens pot treure el nostre poder d’imaginació. Un missatge en forma d’una creació poètica, física i clownesca: un espectacle de circ d’avui.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Happy apocalypse to you

11/05/2023

Fins al deliri de l'scratch

per Jordi Bordes

Tingueu paciència, si aneu a veure aquesta obra. D'entrada, ressona a artistes contractats de primera comunió en un jardí de família benestant. Són el complement a L'home que treballa fent de gos dels Amics de les Arts. De seguida, es veu que la seva festa és un cataclsme freak, el seu circ de patacada és tot un cataplasma divertidíssim.

Deixeu que posin els disc a 45 rpm, que vagin revolucionant-se ells sols, que abandonin la paraula (amb un discurs prou enginyós de Jaime Monfort Miralles) i facin allò tant inútilment preciós com un-Charlie-Rivel-pujant-se-dalt-de-la-cadira. Ells juguen amb una perxa xinesa, una disciplina, certament prou més exigent i en la que Ilaria Romanini demostra força, elastiiat i una empatia qu desborda com un castell de focs atificials. El repertori d'aquesta festa apocalíptica (no hi apareix el poema de Miguel Ríos per a una possible explosió nuclears) de la companyia francesa Les enfants Sérieux s'atreveix amb Rafaella Carrá (Hay que venir al Sur) una Nadala, una classe de castellà a l'anglès o a l'himne espanyol (ai, les esquenes estirades de la Guàrdia Civil més autoritari): Si no es defineix de delirant, costa trobar un adjectiu més apropiat.

Del posat d'artista de BBC (Bodes Bateigs i Comunions) es van maquillant la cara tot refregant-se un bodegó barroc per la cara. Tal com sona. I, al final, l'scratch que serveix amb sarcasme per a una coreografia esgotadora de repicar de peus, d'enroscar-se pel pal xinès. Tot plegat, contagia, traspassa la celebració a tota la comitiva d'espectadors d'edats i condicions ben variades. Bogeria catàrtica. Les banderoles penjades i el lema del bon treballador ("treballar fa cotitzar i amb això es guanyen bones jubilacions" que sona a una sarcàstica provocació a la cara de Macron però també a la precarietat artística del Sud dels Pirineus). Si cau el meteòrit seguirem ballant, com els dinosaures van seguir endrapant fulles dels arbres fins a extingir-se. Sort que, per ara, només es una ficció. I que aquesta caricatura tambe diu dels comportamnts poc responsables de tots plegats.