Harket [Protocolo]

informació obra



Companyia:
PanicMap Proyectos Escénicos
Producció:
PanicMap Proyectos Escénicos
Autor:
Juan Pablo Mendiola
Direcció:
Juan Pablo Mendiola
Coreografia:
Cristina Fernández
Intèrprets:
Cristina Fernández
Adaptació:
David Hernàndez (Versió valenciana)
Escenografia:
Assad Kassab
Vídeo:
Beatriz Herráiz, Adolfo Muñoz, Manolo Conde
Vestuari:
María Almudéver
Composició musical:
Juan Pablo Mendiola (Selecció musical)
Sinopsi:

Projecte interdisciplinari en el qual intervenen la dansa, el teatre, l’humor, la música, el disseny, el video-mapping i la tecnologia. Un relat de ciència-ficció dirigit per Juan Pablo Mendiola i interpretat per l’actriu i coreògrafa Cristina Fernández, en el qual es planteja la vivència d’una jove voluntària que participa en un experiment sobre la possibilitat de sobreviure en un búnquer amb l’únic ajut d’un sistema d’intel·ligència artificial. Una història que planteja temes com la confiança, la traïció i la necessitat que tenim els humans d’establir vincles. Un projecte transmèdia que té la seva extensió a les xarxes socials on l’espectador pot expandir la seva experiència (vegeu www.panicmap.com). 

Espectacle estrenat a FiraTàrrega 2013 i seleccionat per la Xarxa Alcover 2013-2014.

Crítica: Harket [Protocolo]

13/02/2014

Impressiona i commou, neguiteja i deixa solatge, una càpsula misteriosa on cal endinsar-se.

per Manuel Pérez i Muñoz

Tècnicament brillant, humanament inquietant, així és Harket [Protocolo] una obra però també una experiència transmedia que continua a Internet un cop s'acaba l'espectacle. Sobre l'escena veurem una versemblant barreja entre dansa, teatre i tècniques de vídeo-mapping la interactivitat de les quals constitueix un part crucial de la posada en escena.

Argumentalment ens trobem amb una nova revisió de la relació entre humans i màquines tan explotada cinematogràficament a clàssics com 2001, una odissea de l'espai o més recentment a Moon. Harket, per la seva banda, també s'ancora en la ciència ficció per bastir la claustrofòbica presó de la protagonista, una jove que es presta voluntària a un experiment que consisteix en sobreviure dins un búnquer sota les atencions d'un sistema d'intel·ligència artificial, esser eteri que se'ns fa present a través d'una metàl·lica veu. L'assaig es capgira quan del mes inicial d'estada a l'interior es passa sense explicació ni justificació als dos anys i escaig.

L'obra viu els moments més brillants en diàlegs entre un ésser humà carregat d'emocions, sentiments inexplicables i idees abstractes i la incomprensió robòtica del cervell de l'assistent. El desplegament tecnològic de les projeccions arriba a eclipsar per moments la història i, a estones, es corre el risc que el continent acabe tenint més protagonisme del necessari, fent caure l'obra en la rutina efectista. Heus aquí el treball de Cristina Fernández, carregat d'energia i recorregut, que ve a subministrar l'alè afectiu i anímic que aixeca el conjunt cap la dimensió de carn i os escaient.

Harket [Protocolo], fruit del treball del col·lectiu Panicmap i de l'enginy de Juan Pablo Mendiola (dramatúrgia i direcció), és una aposta de risc per a un gènere, la ciència ficció, de poca tradició a escena. El conjunt impressiona i commou, neguiteja i deixa solatge, una càpsula misteriosa on cal endinsar-se.