Harket [Protocolo]

informació obra



Companyia:
PanicMap Proyectos Escénicos
Producció:
PanicMap Proyectos Escénicos
Autor:
Juan Pablo Mendiola
Direcció:
Juan Pablo Mendiola
Coreografia:
Cristina Fernández
Intèrprets:
Cristina Fernández
Adaptació:
David Hernàndez (Versió valenciana)
Escenografia:
Assad Kassab
Vídeo:
Beatriz Herráiz, Adolfo Muñoz, Manolo Conde
Vestuari:
María Almudéver
Composició musical:
Juan Pablo Mendiola (Selecció musical)
Sinopsi:

Projecte interdisciplinari en el qual intervenen la dansa, el teatre, l’humor, la música, el disseny, el video-mapping i la tecnologia. Un relat de ciència-ficció dirigit per Juan Pablo Mendiola i interpretat per l’actriu i coreògrafa Cristina Fernández, en el qual es planteja la vivència d’una jove voluntària que participa en un experiment sobre la possibilitat de sobreviure en un búnquer amb l’únic ajut d’un sistema d’intel·ligència artificial. Una història que planteja temes com la confiança, la traïció i la necessitat que tenim els humans d’establir vincles. Un projecte transmèdia que té la seva extensió a les xarxes socials on l’espectador pot expandir la seva experiència (vegeu www.panicmap.com). 

Espectacle estrenat a FiraTàrrega 2013 i seleccionat per la Xarxa Alcover 2013-2014.

Crítica: Harket [Protocolo]

08/02/2014

Angoixant quadre de ciènciaficció

per Jordi Bordes

A l'escena, cal que les emocions espateguin al públic. Si qui fa la rèplica és una màquina de veu neutre, una mena de superordinador que permet la subsistència dins d'un búnquer (com és el cas) cal que es pugui trencar amb accions o un discurs vital, sincer, humà. L'obra, que compta amb una atractiva posada en escena amb una il·luminació que alterna el mapping amb els focus posats mil·limètricament, compta amb una interpretació enèrgica de l'actriu Cristina Fernández però, tot i així, no aconsegueix traslladar l'angoixa, la sensació d'ofec a l'espectador. La trama és prou previsible pel que no dóna espai a la sorpresa, al gir que aportaria la frescor imprescindible per aquest treball. És interessant la mirada desconfiada als llocs de teòrica prevenció. Sovint, la seguretat no és més que un veritable altaveu per incrementar les pors, les inseguretats, tot és més relatiu quan un confia que tot sigui constatable, pragmàtic, científic, evident.