H+G

Teatre | Familiar

informació obra


Direcció:
Alessandro Serra
Intèrprets:
Chiara Michelini, Maria Magdolna Johannes, Michael Untertrifaller, Rodrigo Scaggiante , Lorenzo Friso
Escenografia:
Alessandro Serra
Autoria:
Rosa Díaz, Itziar Pascual
Sinopsi:

Hansel i Gretel  és, potser, el més pur dels contes iniciàtics. Ens arriba fidel a l'escriptura dels Germans Grimm com un relat de destí inevitable on cada moviment és gairebé un arquetip i cada frase un proverbi. La posada en escena motiva la participació de l'espectador. Els dos nens busquen la mirada del públic enmig de la multitud, però, malgrat la proximitat, és com si ens travessessin. Si allarguéssim la mà per tocar-los... ens cremaríem. Tots els actors que apareixen dalt de l’ escenari tenen alguna discapacitat, ja sigui física o mental.

Crítica: H+G

11/04/2016

Un gran clàssic per a un espectacle colpidor

per Iolanda G. Madariaga

El més conegut dels contes iniciàtics -Hansel i Gretel o La caseta de xocolata dels germans Grimm- és la base d’aquest emotiu i colpidor espectacle. Les claus d’aquest i la seva grandesa es troben en el “com” més que no pas en el “què”. S’escull un conte popular com a referent comú per un espectacle en italià i alemany en la certesa que el de menys és el text que es diu, doncs la història és construeix a escena. Aquesta posada en escena s’allunya de forma radical de les formes estètiques que sovint prenen els contes clàssics il·lustrats al traslladar-los a l’escenari. Aquí ens trobem amb un escenari rectangular nu flanquejat -els costats més llargs- per les grades que ocupen els espectadors. Uns pocs mobles i uns escassos elements d’atrezzo, molt ben escollits, completaran l’escenografia. Un vestuari senzill i significatiu i un excel·lent disseny de llums acotxaran l’espectacle per recrear el conte en tota la seva dramàtica cruesa. Les llums juguen un paper fonamental: línies d’horitzó baixes, forts clarobscurs i escorços, penombres i senzills però espectaculars recursos al tenebrisme. Tot està al servei d’aconseguir el to adequat, tots els elements usats sota el rigorós criteri del bon gust -aquell que tan costa definir sinó és en la seva absència. Per descomptat que hi ha els actors i les actrius, tots cinc tenen una discapacitat psíquica o física, en qualsevol cas, això no els impedeix brillar en les seves magnífiques interpretacions. Hi ha actors alts i ni ha de baixos, hi ha actrius primes i també ni ha de més grassonetes... L’Accademia arte de la diversità/Teatro la Ribalta (Itàlia) treballa amb gent discapacitada amb un grau d’exigència professional i amb uns pressupostos estètics d’altíssim nivell. El màxim mèrit de la seva tasca social és confiar en la seva gent i tractar-los com el que són: actrius i actors capaços de bastir espectacles com aquest colpidor H+G.