H+G

Teatre | Familiar

informació obra


Direcció:
Alessandro Serra
Intèrprets:
Chiara Michelini, Maria Magdolna Johannes, Michael Untertrifaller, Rodrigo Scaggiante , Lorenzo Friso
Escenografia:
Alessandro Serra
Autoria:
Rosa Díaz, Itziar Pascual
Sinopsi:

Hansel i Gretel  és, potser, el més pur dels contes iniciàtics. Ens arriba fidel a l'escriptura dels Germans Grimm com un relat de destí inevitable on cada moviment és gairebé un arquetip i cada frase un proverbi. La posada en escena motiva la participació de l'espectador. Els dos nens busquen la mirada del públic enmig de la multitud, però, malgrat la proximitat, és com si ens travessessin. Si allarguéssim la mà per tocar-los... ens cremaríem. Tots els actors que apareixen dalt de l’ escenari tenen alguna discapacitat, ja sigui física o mental.

Crítica: H+G

11/04/2016

Un mar de fragilitat que s'atura davant l'espectador

per Jordi Bordes

H + G No és un Hansel i Gretel més. És, possiblement el que aconsegueix transportar a la màxima profunditat la duresa del text: Uns pares que decideixen abandonar els seus fills al bosc per no morir de gana. L'espai buit, el públic enfrontat en dues grades que fan de mirall i, al centre, l'acció, depurada al màxim i amb uns actors que no en pugui haver de millors per aquesta posada en escena. La potència del dramatisme creix per moments i la conversa dels pares sobre de la manta sona de major duresa encara. Perquè els fills que tenen són més indefensos. I és que aquesta companyia integra actors amb deficiència psíquica al seu repartiment amb una finalitat dramatúrgica, no només social. és la reivindicació definitiva que tants cops exigeix Glòria Rognoni amb els seus muntatges preciosos dels membres de Femarec. Les persones diferents aporten colors diferents. I, en aquest cas, la fragilitat és majúscula com també ho és la capacitat per resoldre el conflicte vital. Un treball de gest acuradíssim pèr part de l'actriu que es desdobla en mare i bruixa i que és capaç d'aconar els fills que han retornat amb la seva ombra. Tothom és dins del paper i no cedeix ni un gram d'intensitat, amb ell que aconsegueix commoure profundament l'espectador.