HiHaHuttenBouwers

Dansa | Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Gianmarco Stefanelli, Kaia Vercammen, Alex Havadi-Nagy, Mirella de Almeida Castagna
Escenografia:
Bert Vogels
Vestuari:
Joost van Wijmen
Il·luminació:
Pink Steenvoorden
Composició musical:
Mete Erker, Jeroen van Vliet
Companyia:
Ballet Du Nord, Olivier Dubois
Sinopsi:

De la mà de la companyia de dansa De Stilte, ens arriba HiHaHuttenBouwers (Constructors de cabanes), on petits i grans descobriran la infinitat de possibilitats que s’obren quan deixem de ser un de sol.

Un home i una dona creen per a nosaltres un petit però evocador univers ple de sol, vent, pluja i neu on les fronteres entre públic i ballarins aniran desapareixent a poc a poc.

Crítica: HiHaHuttenBouwers

20/11/2017

Sensualitat amb crispetes

per Jordi Bordes

La companyia neerlandesa De Stilte presenta un treball que va de la tendresa al joc i l'experimentació passant per uns elements més aviat anacrònics i la proposta que les crispetes (tal com sona) sigui un element més creatiu. Amb un vestuari suggerent, que evoca als matalassos ben tous, la parella d'intèrprets treballen unes coreografies exigents que remeten a un cert contorsionisme, i a un incipient trebal de mà a mà. O sigui que nbaveguen de la dansa al circ. També hi ha une vident i imprescindible connexió amb la canalla. El que sobta més de la seva prposta (amb aixo ja hi hauria un univbvers prou fèrtilper a l'èxit) són els elements que han tria com a còmplce.s Més aviat, material de brossa, de contenidor, que s'ha volgut alçar amb una mirada poètica. Però aquest vers de la lletjor no casa gens, soi més no amb aquest vestuari i sensualitat dles personatges.

Hi ha la sorpresa i el joc en l'aparició dels elements penjats al sostre. Si l'aigua (per a orgànica), sí que pot casar amb la tònica de la peça, les estructures de tubs d'alumini tunejats amb cinta adhesiva verda sonen més aviat una broma estranya. com  les fulles de plàstic que haurien de decorar-ho. Es fa complicat veure-hi poesia en un arbre de plàstic desballestat. Així com abocar una bossa de crispetes entre l'audiència. Primer, s'hi estranya però a partir que el primer s'atreveix a provar-la, arrenca una caça i captura de crispetes que han quedat als peus i, mes tard, dels marges de l'escenari que no ajuden a l'atenció i que (tret de la sorpresa i intriga inicial) semblen més una idea gratuïta de la factoria Disney que un exercici d'experiència, de descobriment.