Himmelweg

Teatre

informació obra


Companyia:
Atrium Produccions
Producció:
Atrium Produccions
Estrena:
Estrena
Autoria:
Juan Mayorga
Direcció:
Raimon Molins
Intèrprets:
Guillem Gefaell, Raimon Molins, Patrícia Mendoza
Escenografia:
Mireia Trias, Montse Gallego (objectes i ninots)
Il·luminació:
David Valero i Raimon Molins
Sinopsi:

"A primera vista, “Himmelweg” és una obra de teatre històric. En realitat, és –vol ser- una obra sobre l'actualitat.

Parla d'un home que s'assembla a gairebé a tota la gent que conec: té una sincera voluntat d'ajudar als altres; vol ser solidari; l’espanta el dolor aliè. No obstant això, també com gairebé tota la gent que conec, aquest home no és suficientment fort com per desconfiar del que li diuen i li ensenyen. No és suficientment fort per veure-hi amb els seus propis ulls i anomenar les coses amb les seves pròpies paraules. Es conforma amb les imatges que els altres li donen. I amb les paraules que els altres li diuen. “Camí-del-cel”, per exemple. No és suficientment  fort per descobrir que “Camí del cel” pot  ser el nom de l'infern. No és suficientment fort per veure l'infern que s'estén sota els seus peus.

Un delegat de la Creu Roja al que s'encarrega inspeccionar un camp de concentració i davant del qual se li  presenta una mentida acceptable. Aquest personatge va ser el meu punt de partida. Però seguint els seus passos en aquest viatge per un infern que no ho sembla, vaig trobar a altres personatges no menys actuals, no menys propers.

Per començar, el conductor de la representació, el comandant del camp. Té davant d’ell l'ocasió de realitzar el més ambiciós somni que cap director d'escena ha concebut mai: l'obra d'art total. Però la perfecció d'aquesta obra exigeix d'ell que només pensi en l'art i en res més. Que rebutgi qualsevol tret de compassió de la seva mirada. D’aquesta manera  sí, totes les vides del camp de concentració estaran a la seva completa disposició, com a ninots en mans del titellaire.

Entre aquestes vides amenaçades hi ha  la de l’home del que se serveix el comandant com a portaveu davant els seus actors. Aquest home ha de suportar una responsabilitat enorme. No sap si està treballant per a la salvació del seu poble o si està cooperant amb els botxins. Si està guanyant temps o si està lliurant la seva gent a un destí pitjor que la mort.

El delegat de la Creu Roja, el comandant del camp, el cap de la comunitat jueva: sobre aquest triangle s'aixeca “Himmelweg”."

Juan Mayorga

Finalista dels Premis BBVA de Teatre 2016

Crítica: Himmelweg

22/11/2013

La tensió que es talla amb un cop quirúrgic de ganivet

per Jordi Bordes

La companyia Atrium s'ha atrevit amb una peça molt complexa. El que podria ser el guió d'una pel·lícula (perquè s'ha tractat tant al cinema la violència indiscriminada nazi o la guerra civil i no ha estat fins fa ben poc que s'ha descobert majoritàriament com a tema al teatre?) es representa en la caixa de mistos de l'Atrium. És una invitació al teatre ben condensat, doncs. Efectivament, la tensió es pot tallar amb un ganivet. Tot i que, d'arrencada, hi ha un notable repartiment d'actors (molts d'ells, nens) aquesta producció limita el cos d'actors a tres. No es troba a faltar la resta, el que demostra que és una jugada intel·ligent introduir bunrakus (de fet, els jueus són uns titelles a mans dels nazis per enganyar la dissortada representant de la Creu Roja). 

El text, molt depurat, és violent sense necessitat d'abocar cap insult. Sí que introdueixen en la posada en escena molts crits. Potser massa. Perquè la bomba no és més forta pel volum en què esclata, si no per com rebenta en l'ànim de cada espectador. I el crit reiterat no és el millor company de viatge. Tot i això, és una molt interessant proposta. 

Si el paper del comandant, d'entrada, pot semblar innocent (potser s'hi ha trobat ell en aquest pastitx i mira de salvar els mobles i la seva consciència com pot) quan es van descobrint els fils, es comprova que ell és un membre actiu de la trama. Els jueus són víctimes que només busquen la supervivència, la d'ells i les seves famílies: tot per evitar el tren i aquell camí cap al cel. Sí que és molt humà el personatge de la delegada de la Creu Roja. Perquè reconeix el seu error. Però defensa que no li van saber ajudar els jueus a fer un informe diferent sobre la situació d'aquell camp de concentració. També podria guanyar matisos si el personatge variés el seu enuig i la seva insistència a defensar-se del que va redactar i signar.

Trivial