Història d'un mitjó

Familiar

informació obra


Producció:
La Canica
Autoria:
Pablo Vergne
Il·luminació:
Ricardo Vergne
Intèrprets:
Maria Ballús, Sergi Gibert
Sinopsi:

En Tin i en Ton són un parell de mitjons inseparables. Allà on està en Tin, està en Ton, i allà on està en Ton, està en Tin. Des de ben petits han crescut junts compartint riures i entremaliadures. Un bon dia en Ton desapareix i en Tin haurà d’emprendre un viatge ple d’aventures per retrobar el seu amic.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Història d'un mitjó

11/12/2020

Mitjons desaparellats

per Jordi Bordes

La vida quotidiana es regeix per aparellar els mitjons, cadascú amb la seva parella. Sovint un queda despenjat i s'espera a què aparegui el company de fons del cistell de roba bruta o del filtre de la rentadora (o enfonsat dins d'una funda nòrdica). La història que explica la Cia. La Canica és la de Tin i Ton uns mitjons amb personalitat pròpia, molt de la broma i les trapelleries. Els dos s'identifiquen perquè l'un té una mena de borla a la punta del nas. Podria sr que estigués foradat, però no. És un plec que el fa especial.

En el seu viatge iniciàtic s'intueix com un d'ells, de sobte i sense una argumentació clara, ja no li fa tanta gràcia seguir fent brometes. Com si volgués passar de pantalla,superar la fase de la infància i poder prendre decisions més transcendentals; ara, que, sent un mitjó, tampoc és que tingui a mà (en tot cas té accessible el peu) a canviar el món.

El joc dels dos intèrprets permet desenvolupar la imaginació a la canalla que, molt probablement, també gaudirà d'inventar-se aventures similars a casa. Ells creen un petit circuït aprofitant els llençols estesos com a lloc per fer-hi titelles i també la post de planxar per mostrar els titelles de forma corpòria, com uns titelles de tija. La canalla també es prodiga al joc amb mitjons, amb Lego o amb la funda d'una caixa de galetes. Les persecucions i els balls també són invitacions a moure's per la casa i a descobrir què s'amaga els armaris o per què voleien més els mitjons a l'estenedor que la manta del sofà. En la infància, tot és experiència i coneixement Com diuen els Conde de Torrefiel a Se respira en el jardín como en un bosque la humanitat creix per les ganes d'aprendre, assumint el risc de caure. La imaginació és la clau que activa el seu entusiasme (Els protagonistes).

La història de final feliç imagina una mena de forat negre amb un monstre que alliberarà als dos protagonistes gràcies a un ball que,fins llavors, no havien aconseguit quadrar. L'un torna amb l'altre i es confessen que el millor de tota l'aventura ha estat el petó de Bella dorment, una invitació a acceptar l'estimació vingui d'on vingui.