Els protagonistes

Nous formats | Familiar

informació obra


Dramatúrgia:
Tanya Beyeler, Pablo Gisbert
Companyia:
El Conde de Torrefiel
Sinopsi:

El primer espectacle per a públic infantil d’El Conde de Torrefiel, una de les companyies nacionals més reconegudes a l’estranger, és un recorregut sensorial per diferents mons en el qual les criatures faran d’explorador i de protagonista! 

 

Hi havia una vegada una història que no podia ser explicada fins que hi entressin els seus protagonistes...i això és el que els espera: ficar-se per un dispositiu escènic, pel món de ficció d’una història abandonada, indefinida, amb personatges inacabats. Tot caminant-hi, passaran pels budells d’aquest organisme viu però desmembrat que els espera per adquirir sentit des de les seves ruïnes.

 

Amb alguns recursos i la imaginació, actuaran des de la complicitat per travessar aquesta experiència propioceptiva del cos en les diverses instal·lacions que s’hi presenten. Un viatge a peu per ambients fantàstics que permeten adulterar la percepció d’un mateix segons l’espai que ens envolta, com si es tractés d’un videojoc analògic que vol que, amb el suport del grup, es vagi cada cop més endins d’aquest laberint escenogràfic.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Els protagonistes

03/12/2020

Oberta invitació a viatjar al Centre de la Terra

per Jordi Bordes

El Conde de Torrefiel sempre s'ha despreocupat bastant de quin és el perfil d'espectador que té al davant. Els encaparra una idea, els obsessiona una reflexió i la transformen en metàfora escènica. Segur que ells no vetarien a cap tipus de públic per accedir a treballs anteriors seus (com ara La chica de la agencia de viajes..., Escenas para una conversación... o La plaza i Kultur) de tempos ben diferents però sempre amb imatges entre pertorbadores i contundència dramàtica. Ara, sí. Ha decidit que construeix una peça per a la canalla de primària. Sense voler ser alliçonadors de res, sí que simplifiquen molt el seu discurs. La invitació és a viure una experiència d'art. A posar veu i conversa entre els quadres d'art conceptual en una sala d'exposicions. De voltar ente un bosc minimalista, de percebre els personatges d'un teatre com si fossin notes musicals que es mouen en un pentagrama. El blanc té volum i ombra. I el negre és pla.

El trajecte que construeixen evoca, per moments, als treballs del Teatro de los sentidos (Renéixer, Petits exercicis del bon morir, El fil d'Ariadna, El món al revès), o l' intrigant Los figurantes del TNT (també salpebrades amb veus infantils que xiuxiuegen malsons). Hi ha voluntat de convidar a una vivència i de deixar que la imaginació voli lliurement. Potser, amb la voluntat que no es perdi la canalla, abusen de la veu en off, quan el que de veritat fa créixer l'experiència són els sons dels àudios mentre es transita per llocs impossibles, mentre un està estirat sot d'un volcà que respira, que passa a ser l¡estòmac d'una balena, o la finestra des d'on es pot divisar la Terra dins d'una abonyegada nau especial. La imaginació respira i batega en les fronteres de la incertesa. Quan es traça un camí, perquè ningú es perdi, cau (en bona part) l'espai fèrtil de la penombra.