Kultur

Nous formats

informació obra


Autoria:
El Conde de Torrefiel
Sinopsi:

A un projecte d’El Conde de Torrefiel cal anar-hi obert a la sorpresa i la curiositat. La seva obstinació amb l’enderrocament de fronteres i etiquetes continua amb KULTUR, spinoff de LA PLAZA, muntatge que flirtejava amb la instal·lació museística i que va ser guardonat amb el Premi de la Crítica 2018. Aquesta idea de la performance també domina aquesta nova proposta que enfronta l’espectador a una escena en aparença realista (un càsting que exigeix una escena de sexe explícit) per crear una experiència íntima i subjectiva, perquè adopti, ajudat per la foscor i uns auriculars, la posició d’un voyeur que espia una situació que creix en intensitat.


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Kultur

26/11/2019

Una provocació burgesa?

per Jordi Bordes

L’última obra de Conde de Torrefiel ha deixat bastant fred. I sobta perquè, precisament neix d’una certesa en la representació de La plaza. Cada cop que es feia referència a que un personatge anava a veure una pel·li porno algun espectador sortia indignat de la platea. Van pensar que podrien fer una peça a partir d’aquest joc. I van decidir que el text parlaria d’una professora que escriu llibres en les tardes lliures. I que els 60 minuts de la peça correspondria al temps que ella es va dedicar per abstraure’s de tot i deixar que les idees es reordenessin, construint una noia que vol fer un càsting de porno. L’acció és, directament, aquest casting ben explícit i, alhora, ben fred, com mecànic, que només busca seduir les càmeres i, potser, al noi, que és qui hauria de seleccionar les 14 persones que intervinguin en el primer film ambiciós de porno de la seva productora. Una imatge evidentment forta però que l’única justificació és que podria ser qualsevol acció i que si és busca una provocació a l'espectador acomodat, burgès. Per què el Conde de Torrefiel es preocupa d'emprenyar u sector d'espectadors que, rarament, s'hi apropen a les seves propostes? Molestarà o agradarà més o menys però posar porno a escena, més enllà de l'evident entrega actoral, no va gaire enlloc.

Els Conde de Torrefiel sublimen habitualment imatges preciosistes (com a La chica de la agencia…) enmig d’una acció bruta, quotidiana, intranscendent. També a Escenas para una conferencia... mostraven un penis erecte durant bona part del muntatge com a reclam visual evident. Si a La plaza van voler provar desplaçar el seu univers de text i acció inconnexa aparentment al de la instal·lació, cal que la companyia trobi nous camins per sortir d'un bucle artístic,que els pot acabar engolint. Ja a Guerrilla ho advertíem...