Son aquestes petites coses que acompanyen i ens fan mes fàcil i agradable la vida, però que quasi mai les considerem. Son les altres mascotes de cada casa. Hop! Històries d´Objectes Perduts, es una joieta, un espectacle ple de sensibilitat i poesia que ens parla de la vida silenciosa d´aquests objectes inanimats (?). Alguna ànima tindran quan utilitzar-los, o simplement veure´ls, ens provoquen sensacions i emocions.
Dos persones, un home i una dona, que podrien ser qualsevol dels espectadors, absorbides per la presa quotidiana, aïllats i amagats darrera els seus walkmans i mòbils, es creuen i s´entrecreuen, sense adonar-se´n l´un-a de l´altre. Fins que en un segon de màgia saluden, simpatitzen i descobreixen un espai màgic que el tenien a mà i mai s´havien donat compte.
Per entrar s´han de descalçar i amb aquesta nova mirada descobreixen que objectes tan quotidians com un porro, un pot de vidre i uns salers tenen vida i son capaces d´enamorar-se i de formar una família. Que abans del mòbils i han existits altres tipus de telèfon, a la paret o sobre la taula. Que una copa ens pot evocar molts moments feliços. Que hi ha ninos i nines que canten òpera i inclús son capaços de ser acompanyats per una coral. Que, evidentment, un tocadiscos i un radiocasset tenen vida i música pròpia. Que els objectes com els humans també tenen un temps de vida i qualsevol dia poden dir adeu. D´altres poden perseverar entre generacions i inclús entra a formar part d´un museu.
De productora a directora
Amb aquest espectacle, Gisela Juanet, una de les ànimes i motors de Viu el Teatre, s´estrena com a directora, i ho fa em nota i cum laude. Fa vuit anys va veure aquest espectacle a un festival a Edimburg. En va quedar enamorada, però no va estar fàcil poder portar-lo a Barcelona. A Small Story (versió anglesa) i-o Eine Kleine Geschichte (versió alemana), d´Andy Manley i Ania Michaels, es una col.laboració anglo-alemana, produïda per Starcatchers d´Edmburg i Theater o. N. de Berlín (companyia dedicada a produir espectacles per a infants i públic familiar). En acabar el seu cicle de representacions, Viu el Teatre, que havia estat mantenint relacions continuades amb ells i van fer amistat, els hi va comprar els drets.
Gisela Juanet i el seu equip en van fer l´adaptació, conjuntament amb Mar Puig i amb una adequadíssima escenografia de Toni Montero i Josep Juanet (un armari que recorda pels colors els quadres de Mondrian, però també no està lluny dels utilitaris mobles d´Ikea). La quantitat de petits i mitjans objectes que van sortint del moble ha estat una obcecada tasca de tot l´equip, voltant mercats, “mercadillos” i tendes especialitzades, per trobar el objecte concret.
La part humana de l´obra la interpreten amb la sensibil.litat i precisió adequada Queralt Albinyana i Jordi Llordella, que ja havien coincidit amb un altre muntatge de Viu el Teatre, l´Alicia al país de les meravelles, de Marta Buchaca.
Completen la fitxa tècnica, el precís disseny de vestuari que harmonitza plenament en el conjunt, de Gemma Malé, el só i la il·luminació a cura d´Adrià Gòmez i Carles Bernal (Contracorrent), la composició per piano de Berta Ros i el toc coreogràfic de Bealia Guerra.
Una joieta escènica de 30 minuts, sense paraules, més que recomanable, que enamora a grans i petits i actua com un bàlsam vital amb les gotes precises de sensibilitat, nostàlgia i poesia.
text ; ferranbaile@gmail.com
