Hostiando a M.

Teatre | Nous formats

informació obra



Producció:
Antic Teatre, Festival Escena Poblenou, Miotrotrabajo
Autor:
Agnés Mateus, Marcela Terra
Direcció:
Agnés Mateus, Marcela Terra
Intèrprets:
Agnés Mateus
So:
Quim Tarrida
Vídeo:
Quim Tarrida
Vestuari:
Nieves Casquete, Agnés Eme
Sinopsi:

Innovadors, arriscats i amb la creativitat a flor de pell. Així són els espectacles que porta al festival l’Antic Teatre, un espai dedicat a la investigació i el desenvolupament de nous llenguatges escènics i multidisciplinaris.

La primera creació com a directora d’una actriu i performer que ha format part del col·lectiu General Elèctrica promet ser una mena de cabaret amb serra elèctrica on no es descarta disparar trets o obrir forats a les parets amb un martell... Al carrer les coses s’estan posant lletges, i a l’escenari no seran millors. Tristor. Disparar. Ràbia. Tendresa. Disparar. Vida. Música. Disparar. La vida al carrer és una ficció, la vida real està sobre l’escenari.

Crítica: Hostiando a M.

04/07/2014

Hòsties merescudes

per Bàrbara Raubert

La primera creació en solitari d'Agnés Mateus és la hòstia i amb això està gairebé tot dit.

"Hostiando a M." és el títol provocador que aquesta gran intèrpret (i des d'ara també creadora) ha triat per parlar de màrtirs i salvadors de la nostra actualitat.

Després de passar per companyies com la General Elèctrica o  Cranicería Teatro, i esperonada per la pròpia Semolina Tomik -la directora de l'Antic Teatre- Agnés Mateus ens ensenya el seu propi univers d'obsessions i perdicions. I ho fa a hòsties, posant de manifest les  que ens depara la vida, les que ens té reservades el sistema polític i fins i tot les que ens repartim entre amics.

En aquest ordre de coses, Agnés Mateus diu que  calen màrtirs i ens demana que, si  arriba el moment, siguem bons màrtirs i ens deixem matar a gust, perquè així servirem d'alguna cosa, i ens fa un curset accelerat per tirar la tovallola personal i convertir-nos en bandera de molts. Però a l'hora de la veritat, Agnés Mateus lluita sense parar ni decaure, encara que sap que la seva posició de dona, creadora, solista... és ben fotuda.

L'espectacle és un seguit de desgràcies i situacions perilloses a les que Mateus s'exposa voluntàriament. Però guanya sempre. Per la resistència física, per la realitat que hi aboca i per uns ulls que creixen per moments i semblen sortir de les òrbites, és imbatible. I, sobretot, perquè aconseguiex convertir tota les hòstiqes i tota la violència del nostre entorn en reconeixement de feblesa, humor i ritme musical.

Agnés Mateus, ha quedat clar, sap donar hòsties ben donades.

Trivial