Hostiando a M.

Teatre | Nous formats

informació obra


Producció:
Antic Teatre, Festival Escena Poblenou, Miotrotrabajo
Autoria:
Agnés Mateus, Marcela Terra
Direcció:
Agnés Mateus, Marcela Terra
Intèrprets:
Agnés Mateus
So:
Quim Tarrida
Vídeo:
Quim Tarrida
Vestuari:
Nieves Casquete, Agnés Eme
Sinopsi:

Innovadors, arriscats i amb la creativitat a flor de pell. Així són els espectacles que porta al festival l’Antic Teatre, un espai dedicat a la investigació i el desenvolupament de nous llenguatges escènics i multidisciplinaris.

La primera creació com a directora d’una actriu i performer que ha format part del col·lectiu General Elèctrica promet ser una mena de cabaret amb serra elèctrica on no es descarta disparar trets o obrir forats a les parets amb un martell... Al carrer les coses s’estan posant lletges, i a l’escenari no seran millors. Tristor. Disparar. Ràbia. Tendresa. Disparar. Vida. Música. Disparar. La vida al carrer és una ficció, la vida real està sobre l’escenari.

Crítica: Hostiando a M.

21/11/2015

Poètica a hòsties

per Iolanda G. Madariaga

Entre l’espectacle teatral i la performance no hi ha una línia divisòria,  sinó un pont que vincula les inquietuds d’un ampli grup d’artistes que cavalquen sobre l’efímer per arribar de forma directa i colpidora als seus semblants. Agnès (o Agneus) Mateus és una d’aquestes artistes que transita sense dificultat per aquest pont, amb una llarga trajectòria a les espatlles en col·laboració amb altres “heterodoxes” de les arts en viu. La seva primera “creació/espectacle” –terme que ella mateixa usa tot fent-ne broma- entraria de ple en els paràmetres de la performance. Si bé és cert que ens podríem plantejar l’existència d’una línia dramatúrgica a Hostiando a M., aquesta és més un profund sentit de l’espectacle i del ritme teatral que no pas una voluntat narrativa. Les múltiples “accions” que es desenvolupen a escena, convenientment guionitzades, introdueixen els suficients elements d’atzar per dotar l’espectacle de la immediatesa i la improvisació que el fa vibrar fins sacsejar l’espectador. Les seves accions escèniques generen potents imatges que colpegen les nostres retines; així com les trencadisses, trets i cops ens irriten els timpans. Però per sobre d’això plana un discurs -farcit de dubtes i d’algunes certeses- clar, compromès i, sobretot, sincer. Un discurs honest que se’ns serveix volgudament fragmentat per a que podem reconstruir-lo al nostre antull amb les capes i gruixos que ens vingui de gust. L’espectacle dóna per això i per més! No és l’espai aquest per parlar del valor alliberador de fer miques uns quants plats (o tota una vaixella si convé) o de l’elogi de la genollera en combinació amb unes espectaculars sabates de taló... Agnès Mateus fa poesia escènica a hòsties i cops de puny. Tan de bo Hostiando a M sigui la primera d’una sèrie de “creacions escèniques” de tan altíssim nivell! 


Trivial