Hotot

Teatre | Familiar

informació obra


Direcció:
Marcel Tomàs, Susana Lloret, Joan Font/ Marc Angelet
Intèrprets:
Marcel Tomàs,
Ajudantia de direcció:
Philippe Séré
Escenografia:
Philippe Séré
So:
Philippe Séré
Il·luminació:
Jordi Salomó
Vestuari:
Jean Pierre Belmondo
Producció:
Cascai Teatre
Autoria:
Sinopsi:

Marcel Tomàs un dels millors actors còmics del país presenta el seu espectacle en solitari Hotot des del Temporada Alta 2012. Tomàs un virtuós del gest còmic presenta un espectacle d’humor total, imprevisible i sorprenent. Un cabaret modern on interpreta, canta i balla.

Hotot és sobretot teatre d’humor, executat per un gran intèrpret. Marcel Tomàs mostra la vessant de showman, de mestre de cerimònies, explotant la seva gran capacitat de connectar amb el públic a través d’un humor tendre, poètic i desvergonyit.


Crítica: Hotot

11/12/2014

Objectiu: passar-s'ho bé!

per Josep Maria Viaplana

Molt en la línia que ja caracteritzava 'Zirocco', el seu anterior espectacle, el Marcel Tomàs (ànima de Cascai Teatre) ens proposa una ficció de gairebé 90 minuts que, com ell mateix diu al final, 'la veritat, no sabria explicar de què va'. Però en realitat no és difícil: va de riure i passar-s'ho bé, i ben servit per un actor i mim excepcional, que no sols sap crear aventures del no res, sinó que converteix a uns quants dels assistents en protagonistes.

Hi ha l'aparició d'un presumit-patètic pijo jugador de golf, que se les ha de veure amb un conill que li surt rebel, donant lloc a una persecució en vídeo embogida. Posteriorment, amb unes senzilles cadires amb volant a l'escenari, acompanyat d'una espectadora a qui demana ajuda, inicia un viatge accidentat i amb un ritme trepidant. Sorprenent. En Marcel ja incorporava, i molt bé a Zirocco, la utilització dels sons enregistrats i els produïts per ell mateix en directe, com a 'escenografia' de l'acció, que ens situa en un lloc i un ambient determinat. Ara, incorpora la utilització del vídeo. Només s'ha de dir, per dir alguna cosa, que la situació del forat del golf, durant la primera part de l'espectacle dificulta la visió del vídeo que hi ha al fons, al menys a una part dels espectadors.

Però si una cosa sap fer bé aquest mestre de cerimònies pantomimo-teatrals, a més del ja dit, és muntar escenes amb la complicitat de varis dels assistents, convertits per obra i gràcia de la seva habilitat en conduir-los, en improvisats cantants d'òpera, que no tenen cap recança en sumar-se al to irònic i divertit de la història, per a diversió de la resta. I tot, vestit a mig camí entre superheroi de pega i paròdia de personatge mitològic en calça curta. Us ho imagineu?

Tot plegat, senzillament per passar una bona estona, que és del que es tracta, i que no sempre s'aconsegueix amb tant de ritme i i solvència.