Iaia!!

Teatre

informació obra


Estrena:
Estrenat al Festival Temporada Alta 2013
Dramatúrgia:
Roger Peña
Direcció:
Roger Peña
Intèrprets:
Montserrat Carulla, Vicky Luengo/ Arantxa Jiménez, Aleix Peña
Escenografia:
Carles Pujol
Vestuari:
Eulàlia Miralles
Il·luminació:
David Pujol
Producció:
Entresòl de Produccions, Temporada Alta 2013
Sinopsi:

Montserrat Carulla s’acomiada dels escenaris amb Iaia!, un espectacle que porta dos anys de gira.

Per si sola ja tindria ganxo, la història d’una iaia perepunyetes que boicoteja la vida sentimental del seu nét, però si a més a més aquesta àvia és Montserrat Carulla, l’espectacle esdevé indispensable de cop. El festival brinda al públic una ocasió d’or per gaudir de la Carulla en estat pur, en un paper a mida que li ha tallat el seu fill, Roger Peña, i que interpreta al costat del seu nét, Aleix Peña. Una comèdia doblement familiar on hi trobarem la Carulla més propera als personatges que l’han fet tan popular i estimada. Una oportunitat única per agrair a aquesta actriu tants anys de dedicació al teatre. Les tres generacions de la nissaga Peña-Carulla ens regalen l’homenatge més sincer a la matriarca.

Crítica: Iaia!!

15/04/2014

Montserrat Carulla

per Núria Cañamares

El comiat dels escenaris de Montserrat Carulla. Amb aquest reclam n’hi ha prou i de sobres per omplir els teatres de Catalunya. Sona gros, però és així. Amb més de 50 anys de trajectòria, Montserrat Carulla és una de les actrius més estimades del país i són molts els qui no es volen perdre l’última oportunitat per gaudir-la en directe.

Aquesta cita ineludible que tan positiva és d’una banda, suposa força pressió de l’altra, ja que l’espectacle -escrit i dirigit pel seu fill Roger Peña- ha d’estar a l’altura de les expectatives. El públic vol una dosi altíssima de Carulla, però també exigeix, és clar, un bon argument, actors i posada en escena. En aquest sentit, ‘Iaia’ convenç, però és molt humil. És una comèdia fresca i propera que va més enllà del simple entreteniment -posa damunt de la taula qüestions com l’atur, la depressió i la soledat de la gent gran-, ara bé, sense l’esquer Carulla, queda desinflada.

La història rau en un jove que viu amb la seva àvia i inicia una relació amb una noia que acaba de conèixer. Quan van al pis d’ell, l’àvia els enxampa i des d’aquell moment es posarà enmig de la parella enredant la situació per por de quedar-se sola. Aquest és l’argument de fons, però el muntatge descobreix a poc  a poc altres fils conductors que perfilen els personatges i dimensionen la situació. L’humor (a vegades àcid) acaba d’arrodonir l’obra i fa brillar la protagonista, que es presenta com una àvia renegaire, sense pèls a la llengua, enganxada a l’orxata i que flirta pel xat.

Malgrat l’evidència de quan la Carulla és o no a escena, i més de dues i tres rèpliques servides en safata, ‘Iaia’ aconsegueix convertir-se en un espectacle idoni perquè l’actriu s’acomiadi amb un vestit a mida i un somriure als llavis i, també, perquè el públic pugui homenatjar-la amb una tempesta d’aplaudiments en reconeixement a tota una vida (i que duri!) entregada a la interpretació.