Immortal

informació obra



Autor:
Alejo Levis
Direcció:
Marc Angelet
Intèrprets:
Ángel Pavlovsky
Músics:
Bárbara Granados
Sinopsi:

Què faries si tinguessis tot el temps del món? Què faries si haguessis d’aguantar el teu sogre fins la fi dels temps? Què faries si haguessis de treballar en aquella feina que no t’agrada 200 anys més? Què faràs quan els teus propis fills ja siguin besavis?

Crítica: Immortal

16/09/2018

Bruno Oro celebrarà les 100.000 representacions aviat al Club Capitol

per Teresa Bruna

En un programa científic que no recordo el nom, vaig sentir dir que el nen que viurà jove passats els 100 anys, ja ha nascut. Vaig entrar a veure Immortal amb la idea que no anava a veure cap divertimento gratuït. Desconec si els autors Marc Angelet, també director de l'espectacle, i Alejo Levis van escriure l'argument amb aquesta premissa, però sigui com sigui, els ha sortit imaginatiu, divertidíssim, rodó i en el moment adequat. Ja hi ha documents en què José Luís Cordeiro, professor a la Universitat de Silicon Valley, diu que en 20 anys serem immortals. I Ray Kurzweil, enginyer de Google -que ho sap tot- , també ha advertit que la immortalitat ja és a tocar i que només serà el començament d'un seguit de situacions desconegudes. Els catalans, de fet, ja ho sabíem: ja fa temps que l'Eduard Punset assegura que no està científicament demostrat que ens haguem de morir!

Efectivament és un divertimento gens gratuït, no només pel ben trobats que estat els gags amb exemples de les situacions que s'originarien -o s'originaran- quan siguem immortals: Bruno Oro, que sempre ha estat impecable i que ens ha atrapat a tots a la televisió per la seva facilitat en posar-se a la pell d'altris, està sublim i alhora, amb una veritat absoluta, a més de fer-nos una exhibició d'energia impagable durant els al voltant de 70 minuts que dura l'espectacle. El Bruno s'interpreta a ell mateix, però amb 341 anys complerts. Jo diria que en surt -no sé si voluntàriament o no- una paròdia d'aquells monòlegs en què cadascú explica la seva vida, però amb la diferència que la vida de Bruno és diferent, ja ha fet 95.000 representacions al teatre i no troba el moment de plegar. Té una parella amb la qual porta un munt d'anys, però s'han donat un temps -"una pauseta de 20 anys"- per reflexionar sobre la seva relació. Explica que la Terra està superpoblada i que no morim, però que tenim altres problemes com ara la llargària de la vida laboral o alguns que arrosseguem de fa anys, com les obres de la pl. de les Glòries o el Procés. 

Bé, i prou, que d'això ara se'n diu fer spoilers. Només afegir que Bruno Oro ens explica molts personatges ficant-se a la seva pell, però que cap és conegut. Aquest és un dels mèrits, perquè lo de transformar-se en altres ja ho hem vist a Polònia i ja ens ha enamorat. Ara tenim l'oportunitat de descobrir que encara que siguin anònims, els fa absolutament autèntics. 

Bé, n'hi ha un de conegut, la Mort, pobreta, que és a l'atur sense entendre res!  Ai, com ens haurem de veure!