Incendis. Ça Marche

Nous formats

informació obra


Companyia:
Ça Marche
Sinopsi:

Instal·lació-espectacle que simula un incendi forestal mitjançant l’ús d’efectes especials. El públic contempla la seva gran força d’atracció i la seva capacitat destructiva, confrontant la por amb la fascinació i experimentant les sensacions que podria sentir davant d'un incendi real. L’audiència és convidada a submergir-se en una reflexió sobre la urgència d’abordar les qüestions ambientals i a considerar noves formes d’acció per contribuir a un canvi positiu de la nostra societat.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Incendis. Ça Marche

13/09/2024

La fascinació d'un bosc en flames

per Imma Fernández


Des que Prometeu li ho robés als déus, el foc ha acompanyat la humanitat com a força de creació o destrucció i, en tots dos casos, per a bé o per a mal, ha exercit un poder de fascinació que continua avui captivant-nos. Ens encisa el crepitar de les flames d'una xemeneia, el volcà vomitant lava incandescent, les fogueres de Sant Joan... i què passa quan crema el bosc i el foc el redueix a cendres? Es repeteix l'encanteri encara que vegem el seu efecte més devastador i violent? La companyia Ça Marche, assentada a Barcelona, ens ha ofert la sorpresa més gran de Fira Tàrrega 2024 amb la instal·lació-espectacle immersiu 'Incendis', en el qual simula un incendi forestal mitjançant l'ús d'efectes especials. El col·lectiu, que ja en el 2017 va dissenyar un 'site-specific' ('Godmar') amb Joaquín Collado, avisa que pot causar aprensió a persones amb una elevada sensibilitat.

Entrem en un espai delimitat del parc de Sant Eloi envoltat de pins, xiprers i alzines. Sobre una pantalla gran es projecten imatges de focs destructius. La bellesa hipnòtica de les flames s'acompanya de frases que ens parlen de la devastació i dels dos sentiments contraris que se li associen al foc: la fascinació per la seva espectacularitat i pel perill. La pulsió plaent dels piròmans enfront de la por quan la situació es descontrola. I les dades per a la reflexió: cada estiu el foc devora milers d'hectàrees dels nostres pulmons verds i molts són intencionats.

Cinc minuts després, a uns 30 metres dels espectadors, uns arbres semblen cremar. El so de l'espetec de les flames i el fum que va estenent-se aconsegueixen un efecte màgic. Caiem en el seu influx hipnòtic i sentim com si estiguéssim experimentant un incendi real, encara que parapetats en la certesa que no hi ha cap perill. És foc intimidant i relaxant alhora. Passats 10 minuts ja no hi ha més sorpreses encara que roman l'atracció. La majestuositat de les fingides flames i el seu so, la seva misteriosa bellesa, ens atrapa. La instal·lació podria haver anat encara més enllà augmentant el radi d'acció. Més arbres cremant-se progressivament i aguaitant al públic, envoltant-lo. Llavors haurien aparegut també les pors, potser algun crit. S'ho imaginen?