Incendis

informació obra



Traducció:
Cristina Genebat
Direcció:
Oriol Broggi, Anne Morin
Escenografia:
Oriol Broggi, Sebastià Brossa
Vestuari:
Berta Riera, Bàrbara Glaenzel
Il·luminació:
Albert Faura
Ajudant de direcció:
Ferran Utzet
Producció:
Perla29
Intèrprets:
Clara Segura, Julio Manrique, Màrcia Cisteró, Clàudia Font, Carles Martínez, Xavier Ricart, Xavier Ruano
Companyia:
Circ Pistolet
Sinopsi:

"Incendis" és una obra contemporània amb aquell regust de clàssic que té una història terrible, èpica i tràgica. Gairebé una epopeia: la vida de tota una família, d’un grup de gent, d’un poble, d’una civilització cultural. 

"Incendis" és una obra absolutament contemporània, escrita fa pocs anys i és alhora una gran història tràgica que sembla que vingui del fons dels temps, per emocionar als qui la fan i als qui la veuen.

5 Premis Butaca 2012:

Millor Muntatge
Millor Direcció (Oriol Broggi)
Millor Actriu (Clara Segura)
Millor Il·luminació (Albert Faura)
Millor Escenografia (Oriol Broggi i Sebastià Brossa)


Crítica: Incendis

17/06/2015

Un clàssic contemporani

per Andreu Sotorra
L'any 1988, una jove libanesa, Souha Fawaz Béchara, nascuda a Beirut el 1967, en una família cristiano-ortodoxa, membre del Front Nacional de la Resistència Libanesa, durant la invasió israeliana del Líban el 1982, va intentar matar a trets, a casa seva, després de guanyar-se com a professora d'aeròbic la confiança de la seva dona, el general Antoine Lahad, cap de l'Exèrcit del Líban Sud. Detinguda i tancada sense judici a la presó de Kfar Ryat, torturada repetidament durant deu anys, Souha no va ser alliberada fins al 1998, gràcies a les pressions internacionals. Va ser el 2003, quan Souha Béchara va publicar la seva autobiografia, 'Resistance: My Life for Lebanon', una història que és la base dels fets reals en els quals s'inspira el dramaturg Wajdi Mouawad (Beirut, Líban, 1968) per construir la immensitat dramàtica de l'obra 'Incendis', estrenada primer al teatre, representada en diversos escenaris internacionals, entre altres el Festival d'Avinyó, dins d'una tetralogia de l'autor, i adaptada després al cinema per Denis Villeneuve, una pel·lícula nominada als Oscars 2011 com a millor film en llengua estrangera. (...)

No és agosarat parlar, a la vista d'aquesta obra, com d'un clàssic contemporani. 'Incendis' tant podria semblar una adaptació d'un clàssic mitològic com una tragèdia shakesperiana. Aquests elements planen per damunt de tota la trama. Però, amb un contingut extremadament sòlid com el de l'argument d''Incendis' no n'hi hauria prou si la versió que ha dirigit Oriol Broggi no oferís alguna cosa més. I ho fa. Agafa l'original de Wajdi Mouawad i el porta al seu terreny convertint la tràgica història libanesa en una història universal i absolutament contemporània. (...)

Un retaule que requeriria tres vegades més d'intèrprets queda aquí reduït a set i un ajudant tècnic en escena, la majoria dels quals —i aquesta és una de les claus de la posada en escena broggiana— interpreten els diversos personatges de les diferents èpoques per les quals transcorre 'Incendis' en un macroespectacle carregat d'intensitat emocional, de més de tres hores amb intermedi inclòs, semblant a una sensible narració oral que va atrapant els espectadors progressivament per la seva intriga i pel seu esclat final tan inesperat. (...)

Trivial