Peter el Roig procedeix de la Costa d’Or, allà va ser capturat gràcies a una partida de caça de l’empresa Hagenbech, caçat quan s’acostava al riu a beure aigua. Dos escopetades van tombar-lo. L’una va encertar-li la galta, l’altra a sota el maluc. Després d’aquests trets incomprensibles, Peter el Roig es desvetlla dins una gàbia a l’entrecoberta d’un vapor camí d’Europa. I doncs, què fer? Aferrar-se als seus orígens o renunciar a tot entossudiment com a simi lliure per avenir-se al jou imposat? Si pot triar entre el parc zoològic o les varietés se’ns dubte que esmerçarà tot el seu esforç per anar a parar a les varietés, perquè el zoològic és una altra gàbia enreixada. Peter el Roig és simiescament llest, sap que l’única escapatòria real és, lamentablement, la humana, fer-se fonedís per imitació. Patètica i trista opció única. De fet, a Peter el Roig, no el sedueix gens ni mica imitar els homes, només els imita per intentar una escapatòria. De llibertat no en vol, no és pas un simi il·lús. Només vol una escapatòria.
Potser creieu en aquell principi general segons el qual afirma que l’art imita la vida. En tot cas, deixeu-me exposar la història pel que fa a Informe per a una acadèmia. El 1912 l’Acadèmia Prussiana de les Ciències va establir a Tenerife un espai per experimentar amb les capacitats mentals dels simis. L’any 1917, Wolfgang Köhler, un dels científics d’aquest programa experimental, va publicar el monogràfic La mentalitat dels simis, on s’hi descriuen els experiments realitzats. En aquest monogràfic, el simi més avançat es diu Sultan. Uns mesos més tard, el novembre de 1917, Franz Kafka publicava aquest punxant i meravellós relat breu.
Ara us prego que aneu aviat al Teatre Lliure, perquè allí, Peter el Roig, us ho asseguro, us posa al davant un mirall pertorbador. Per cert, que quan allà veieu en Peter el Roig us pot semblar veure aquest actor formidable que és l’Ivan Benet, però no us deixeu confondre, perquè, en tot cas, és ell qui s’assembla a Peter el Roig.
