Informe per a una acadèmia

informació obra



Autor:
Franz Kafka
Traducció:
Ivan Benet
Direcció:
Xavier Ricart i Ivan Benet
Intèrprets:
Ivan Benet
Escenografia:
Jordi Queralt
Composició musical:
Silvia Pérez Cruz
Il·luminació:
Jaume Ventura
Vestuari:
Maria Armengol
Producció:
Gatcapat, SL, Temporada Alta 2013
Sinopsi:

Cinc anys enrere, Peter el Roig era un simi. I ara, sorprenentment, ja és un home. La comunitat científica se’n fa creus, però ell vol explicar-nos què era i què és. I per què vol dedicar-se al music-hall, el seu futur entre els homes. Ivan Benet, actor fidel a Temporada Alta (European House, El quadern gris, Qui té por de Virginia Woolf?, American Buffalo, etc.), fa front al seu projecte més personal dotant de presència corpòria al personatge inventat per Kafka durant la Primera Guerra Mundial. Sonarà la veu profunda i la música de Sílvia Pérez Cruz, creada expressament per aquesta funció. Un gran text per a un dels millors actors de la seva generació.

Premi de la Crítica a l'actor principal (Ivan Benet). Premi de la crítica a l'espai escènic (Jordi Queralt)

Crítica: Informe per a una acadèmia

27/05/2014

Monòleg d'alçada

per César López Rosell

El versàtil Ivan Benet s’enfronta a l’Espai Lliure, fins a l’1 de juny, al difícil repte d’encarnar el simi-home d’ Informe per a una Acadèmia, de Kafka. El actor s’ha implicat a fons a donar un enfocament propi a l’obra de Kafka. La seva immersió en aquest conte amarg és completa. El llenguatge, la mímica, les accions i gestos utilitzats per narrar la peripècia vital del mico que es converteix en humà tenen tant magnetisme que l’espectador s’identifica des del primer moment amb les emocions que transmet aquest brillant exercici de transformació. 

Després d’haver estat alliçonat per arribar a tenir «l’educació mitjana d’un europeu», Peter el Roig acaba triomfant en el món de l’espectacle, opció que va escollir en comptes d’acabar en un zoo, i arriba a oferir una conferència sobre la seva evolució. Hi emergeix un fons de ressentiment per com és de forçada una situació que li impedeix ser tan lliure com era a la selva on va ser capturat. 

 La reflexió de Kafka adquireix un sentit profund en aquest truculent monòleg que aprofundeix en la decadència de la moderna humanitat. La magnífica escenografia i il·luminació, amb intel·ligents solucions per a cada situació, i la banda sonora amb música original de Sílvia Pérez Cruz, arrodoneixen un espectacle de molts quirats.