Informe per a una acadèmia

Teatre

informació obra


Autoria:
Franz Kafka
Traducció:
Ivan Benet
Direcció:
Xavier Ricart i Ivan Benet
Intèrprets:
Ivan Benet
Escenografia:
Jordi Queralt
Composició musical:
Silvia Pérez Cruz
Il·luminació:
Jaume Ventura
Vestuari:
Maria Armengol
Producció:
Gatcapat, SL, Temporada Alta 2013
Sinopsi:

Cinc anys enrere, Peter el Roig era un simi. I ara, sorprenentment, ja és un home. La comunitat científica se’n fa creus, però ell vol explicar-nos què era i què és. I per què vol dedicar-se al music-hall, el seu futur entre els homes. Ivan Benet, actor fidel a Temporada Alta (European House, El quadern gris, Qui té por de Virginia Woolf?, American Buffalo, etc.), fa front al seu projecte més personal dotant de presència corpòria al personatge inventat per Kafka durant la Primera Guerra Mundial. Sonarà la veu profunda i la música de Sílvia Pérez Cruz, creada expressament per aquesta funció. Un gran text per a un dels millors actors de la seva generació.

Premi de la Crítica a l'actor principal (Ivan Benet). Premi de la crítica a l'espai escènic (Jordi Queralt)

Crítica: Informe per a una acadèmia

11/05/2014

En el moll de l'os

per Iolanda G. Madariaga

Sens dubte, aquest Informe per a una acadèmia (F. Kafka, 1917) constitueix la graduació cum laudem de Ivan Benet. No només per signar la traducció, codirecció i interpretació d'aquest monòleg, si no també, i sobretot, per haver sabut escollir el material i l'equip artístic per portar a terme l'espectacle.  L'Informe per... és un dels cims de la literatura en llengua alemanya, un text de qui esdevé un virtuós retratista de l'angoixa de l'ésser humà contemporani. Kafka escriu l'Informe... en el tram final de la Gran Guerra. Ivan Benet, gairebé un segle més tard, ha traduït aquesta particular conferència per a acadèmics des de l'actor que sap de la paraula precisa per a ser dita. Ha respirat el text des de la seva reelaboració primera. També ha sabut sotmetre's a la mirada externa de Xavier Ricart (codirector), transitar l'extraordinària arquitectura escenogràfica de Jordi Queralt i acotxar-se amb l'espai sonor concebut per Sílvia Pérez. L'informe que havia d'esdevenir una conferència sobre la "vida de simi" de Peter el Roig (capturat a Costa d'Or cinc anys abans de pronunciar el seu discurs), acaba sent un extraordinari relat de la "metamorfosi" que el fa humà -o tan humà, si més no, com "un europeu que ha rebut una educació mitja"-. Peter el Roig, que ha estat ensinistrat per divertir el públic de fira, sap distingir entre allò que és ridícul i el que és patètic. Balla per divertir i canta cançons a les que ell mateix ha posat lletra. La humanització del mico es presenta com la única sortida per a l'animal captiu i no pas com un acte de llibertat. Kafka ha tocat el moll de l'os i Ivan Benet ens ho demostra en un espectacle magistral.