El ritme de vida contemporani imposa una quantitat ingent d'estímuls i cada cop menys hores de descans. Al nostre món, ple de soroll, velocitat i immediatesa, els somnis no poden aflorar. Consumim informació de forma acrítica i no sabem què hem de preservar. La cultura és memòria. Els somnis ens permeten retenir les vivències que tenen significat per a la nostra existència futura. Però estem creant la societat de l'oblit. A través d'un llenguatge poètic, aquest espectacle de carrer multidisciplinari —teatre físic, acrobàcia, vídeo, música— aborda el tema de l'insomni, la fragilitat humana i la fugacitat de l'existència. A la recerca d'un equilibri entre el cos i l'esperit, l'obscuritat i la llum, l'oblit i la memòria.
Ens pensem que quan dormim descansem plàcidament, però no... no estem sols. Ens acompanyen totes aquelles experiències viscudes durant el dia, o dies, mesos i anys enrere i també, i sobretot, les que esperem o bé ens atemoreix viure en un futur. Vaja, les nostres projeccions i pors. A vegades són tan fortes que ens trenquen el son fent-nos blanques -i alhora tan fosques- les nits.
A ‘InSomnio’ fan acte de presència en un llit de grans dimensions que dibuixa una onírica estampa, on la realitat es fa difusa. A través de la dansa, el circ i l’audiovisual ens retrobem amb aquelles nits, espais i fantasmes que no deixen de ser una part de nosaltres mateixos per mirar-los frontalment i en plena lucidesa. Entrem de ple en la nostra imaginació, sempre molt menys limitada del que creiem.
La bellesa de la música, la llum i el so ens condueix per passatges hipnòtics en una compartida intimitat individual que, en acabar la jornada, sota el cel estrellat i la fresca nocturna, resulta més que agradable. Només cal fer una pausa i deixar-se portar... Finalment, una nit d’insomni pot ser ben reconfortant.