InSomnio

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Carlos Campos, Luís João Mosteias, Sandra Santos, Sérgio Vieira
Direcció:
Doriane Moretus, Patrick Dordoigne
Sinopsi:

El ritme de vida contemporani imposa una quantitat ingent d'estímuls i cada cop menys hores de descans. Al nostre món, ple de soroll, velocitat i immediatesa, els somnis no poden aflorar. Consumim informació de forma acrítica i no sabem què hem de preservar. La cultura és memòria. Els somnis ens permeten retenir les vivències que tenen significat per a la nostra existència futura. Però estem creant la societat de l'oblit. A través d'un llenguatge poètic, aquest espectacle de carrer multidisciplinari —teatre físic, acrobàcia, vídeo, música— aborda el tema de l'insomni, la fragilitat humana i la fugacitat de l'existència. A la recerca d'un equilibri entre el cos i l'esperit, l'obscuritat i la llum, l'oblit i la memòria.

Crítica: InSomnio

24/09/2018

Evocadors somnis d'una nit d'estiu

per Jordi Bordes

És circ o és un espectacle de dansa? O un joc de teatre visual? En realitat, com els somnis, és una proposta híbrida, etèria, que no li agrada categoritzar-se. Dalt (i al capdavant, i a sota) d’un llit gegant els quatre artistes mostren una nit d’insomni. De les persones que van a dormir i no troben la manera de soportar la xafogor de l’estiu passen a ser personatges d’un somni. Pugen i baixen pels barrots, fent tombarelles. Es barallen amb els coixins. Fins que escampen una nevada de plomes que aporta un punt oníric a la proposta. També unes imatges projectades i, puntualment, unes ombres de siluetes es deixen entreveure pels peus del llit. No prenen forma de monstre, només una raó més per no conciliar el son.

sense necessitat de comptar ovelles el son deu vèncer i és quan el personatge més surrealista s'alça des del matalàs. És una mena de ballarí, que vola, que necessita aferrar-e als barrots com si hagués perdut la gravetat. En realitat, viu en un pèndol (potser maleït, com la pedra de Sísif) en què mai troba el punt d'equilibri. Sempre en continu moviment, tot i els seus intents de trobar la quietud. D'un element prou infantil i evident (un llit gegant) s'evoquen formes i situacions molt més surrealistes, abstractes, que donen calidesa, i imaginació a una nit d'estiu.