Interiors

Teatre

informació obra


Direcció:
Concha Milla, Oriol Tarrasón
Intèrprets:
Alejandro Bordanove, Concha Milla, Sergio Matamala, Patrícia Mendoza
Ajudantia de direcció:
Gemma Sangerman
Producció:
Ariadna Castedo
Escenografia:
La Simone
Vestuari:
La Simone
Il·luminació:
Quim Otero
So:
Concha Milla
Companyia:
Les Antonietes
Sinopsi:

Després de fer "Refraccions", on parlava del trencament d'una parella, de la crisi personal quan arribem als quaranta, de la maternitat frustrada amb una òptica i un ritme de comèdia romàntica, tenia ganes de fer una obra més tranquil·la i reflexiva. El tema, universal, de les relacions de parella es pot dir que és una constant en mi. M'apassiona.

I té una raó de ser: és en la parella on col·loquem els fonaments de tot el que volem ser a la vida. Amb ella ens descobrim, ens equivoquem, ens desesperem, ens apassionem i ens arrisquem, si aquesta relació la construïm i la vivim d'una manera conscient.

No és fàcil escollir parella, quan parlo de parella em refereixo a la persona que ha de caminar amb tu llarg temps, i quan ho fem, sabem que no és un camí planer però, també, que val molt, molt la pena
transitar-lo.

És des d'aquest punt que parteix "Interiors", la meva segona dramatúrgia en solitari. Des de la reflexió i la serenitat d'haver arribat a una maduresa personal on les coses es veuen diferents, on la vida ja t'ha donat uns quants cops i t'has vist obligat a prendre decisions, encertades o no.

​

Interiors és la història de dues parelles que es troben per casualitat (o potser causalitat?) i aquesta trobada farà trontollar el seu present i els obligarà a prendre decisions. Tots quatre personatges tenen un recorregut dins l'obra. Tots quatre comencen d'una manera i acaben d'una altra. Com a la vida.

Crítica: Interiors

21/05/2018

Cadencia (des)compensada

per Elisa Díez

(...)

En toda historia de ruptura siempre hay culpables, en este caso la repentina aparición de una ex pareja en el lugar de descanso de Sara y Hugo, José Pedro García Balada, desbarata su aparente tranquilidad y pone la casa patas arriba. Àgata, Patrícia Mendoza y Simó, Alejandro Bordanove, representan una pareja poco convencional. Él acaba de entrar en la veintena y ella casi le dobla la edad. La tranquilidad de unos  choca de frente con las ganas de Àgata por seguir disfrutando, seguir sintiéndose viva.

La dramaturgia está planteada desde la tranquilidad y el reposo que desprende la Sara. Un conjunto de escenas dialogadas en pareja o en cuarteto, pero que acaban en la soledad de los pensamientos en voz alta de la propia Sara, casi a oscuras y directos a una platea apagada.

De entre los intérpretes, siendo más de acción que de reposo, me atrapa la inocencia y las ganas vitales de Simó que queda perfectamente dibujado por Alejandro Bornanove. Y la locura y la persona veleta que representa Àgata, con una precisa Patrícia Mendoza.

(...)