Invisibles. 21 Circ d'hivern

informació obra



Intèrprets:
Deborah Cobos, Jordi Serra, Tomeu Amer, Griselda Juncà
Músics:
Blai Juanet, Marc Sastre
Composició musical:
Blai Juanet, Marc Sastre
Escenografia:
Roger Orra
Vestuari:
Rosa Lugo
Il·luminació:
Adrià Pinar
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

“No sé ben bé què és la fugida, però si em poso a recordar d’on vinc, m’adono que no sempre he estat jo... No m’avorreixo tant i ja no m’agrada jugar a pilota. La meva història és plena de canvis a vegades decidits i a vegades provocats, suposo que com la de tots... Ara que ja he viatjat per tot el món, que ja he creuat deserts, mars i muntanyes, ara que tinc quatre anys i ja sóc gran, us ho explicaré tot tal com m’agrada que m’ho expliquin, com un conte.”

Invisibles, a través del circ i la música parlarà de la fugida a través d’històries que tantes persones i pobles han viscut i que fa que siguem on som i siguem qui som.

En aquest Circ d'Hivern veurem a sis artistes vivint i fusionant la música i el circ en un espectacle on podrem veure trapezi, guitarra, escala d'equilibris, saxo, roda alemanya,percussió o quadrant rus entre d’altres. Tot lligat en una dramatúrgia contemporània i per a tots públics.

Crítica: Invisibles. 21 Circ d'hivern

20/12/2016

Circ intuïtiu sense additius innecessaris

per Jordi Bordes

Torna el circ més autèntic a Nou Barris. Si l'any passat, el viuatge de Guillem Albà (Garbuix) va incitar a un punt de rebeldia a les artistes d'escena, ara s'evita el punt de clown i, en comptes, se serveix ben fresc i honest la creació de circ. Hi ha molts equilibris, jocs continus, punts oètics i una música que apareix íntimament intrigada a la dramatúrgia. A dioferència d'altres anys, no es força el punt clown dels acròbates que acostumava a sortir massa cridat i gesticulat. Arqué opta per mostrar allò que els propis artistes insaciables són. N'hi ha més que suficient, com a mínim, en aquest cas.

Les veles d'un vaixell i el cel immens insinua un viatge, que pot ser iniciàtic, o bé de confluència de cultures. La lectura és ben oberta. Com ho són els ulls de l'espectador en comprovar punts màgics com voler fer equilibris amb les escales, fins a convertir-lo en una rudimentària instal·lació. És molt més simple que els treballs de Jordi Galí (Abscisse) o Joan Català amb el seu tronc (Pelat). També les desaparicins, corda amunt, evoquen a un espai oníric, que convida a la imaginació. 

Es treballen diverses tècniques de circ, com les escales, la corda, el trapezi simple i volant, els portants, la roda alemanya... amb una música constant que embolcalla i amanyaga tant els personatges a l'escena com els propis espectadors. Joan Arqué convida a què els propis artistes siguin personatges de símateixos: 'hi ha prou en servir la curiositat dels acròbates per descobrir nous punts d'equilibri en els elements tradicionals per atrapar elpúblic. El resultat és una peça volàtil com un núvol, fresca com una onada que trenca pacíficament a la pletja i un aire fresc d'optimisme. Què et duries si haguessis d'emprendre un llarg viatge? Invisible suma la fidicultat tècnica, terrenal, amb l'emoció i la sorpresa, celestial.

L'enllaç a Youtube no està disponible.