La companyia de l’Institut del Teatre celebra
els seus 20 anys i ho fa presentant un programa que s’adapta a la mirada asiàtica que té com
lema el Festival Grec d’aquest any.
Per aquest motiu, Catherine Allard, directora
de la companyia de postgraduats, ha escollit tres coreografies que vinculen
l’Àsia i l’àrea del Pacífic amb Catalunya. Per una banda, Naked Thoughts de Rafael Bonachela, nascut a La Garriga, Barcelona,
si bé des de fa deu anys director de la Sydney Dance Company a Austràlia; per
altra banda, Kaash d’Akram Khan, peça
inspirada en la dansa kathak de l’Índia i The Prom, obra de Lorena Nogal que ens vincula amb Barcelona pel fet
de ser la ciutat on ha nascut la coreògrafa que, a més d’haver ballat amb IT dansa, ha estat membre de Gelabert
Azzopardi i és ballarina de La Veronal,
ambdues companyies amb seu a la ciutat comtal.
La companyia IT Dansa no ofereix tan sols als
estudiants de postgrau la possibilitat d’iniciar-se en el món professional,
trànsit que els fa créixer personalment i professionalment, sinó que també els dona l’oportunitat de
treballar amb reconeguts coreògrafs de diferents estils. I això és el que resulta interessant del
programa ofert per celebrar l’efemèride: veure uns joves ballarins posar els anys
d’aprenentatge i el seu entusiasme a la defensa d’unes obres gens fàcils
d’executar.
Naked
Thoughts és l’única peça que ja pertanyia al repertori de la
companyia i està inspirada en les ciberpoesies de l’artista Ainize Txopitea.
Quatre parelles de ballarins formen part d’un món on les ombres i la foscor
agafa terreny a la llum. Els vuit intèrprets són captats per una lluminositat
geomètrica, autoria de Paco Azorín, alhora que els seus moviments s’intercalen
amb les paraules de la poeta basca el segell de la qual és posar la tecnologia
al servei de denúncies socials.
Lali Ayguadé, ballarina i coreògrafa nascuda a
Barcelona, i Nicola Monaco, ballarí italià, han estat els responsables
d’ensenyar Kaash als ballarins d’IT
Dansa pel fet que ells dos l’han interpretat amb la companyia d’Akram Khan.
Ayguadé i Monaco han transmès als joves ballarins la qualitat d’una obra la
dificultat de la qual radica en l’execució repetitiva i ràpida d’uns moviments inspirats endansa kathak del nord de l’Índia, amb tot el que això comporta de
ritmes i d’uns moviments que aconsegueixen la seva millor bellesa quan són
interpretats en grup.
La coreografia de Lorena Nogal, The Prom, de caràcter surrealista, és
l’obra més teatral del programa en el sentit que mostra uns personatges amb
funcions i personalitats. El muntatge, que es desenvolupa als acords d’un
collage a base de músiques dels anys vuitanta, ofereix escenes i sorolls
absurds, fets que construeixen un ambient
ric en imaginació on tot és possible i res és inimaginable.
