Jaleiu

informació obra



Direcció:
Guillem Albà
Vestuari:
Nidia Tusal
Assesoria de moviment:
Ariadna Peya
Il·luminació:
Ignasi Solé
Ajudantia de direcció:
Sergio Martínez
Escenografia:
Xavi Arbonés
Composició musical:
La Marabunta, Guillem Albà
Direcció Musical:
Albert Comaleras
Interpretació musical:
Albert Comaleras, Irene Garcés, Luisma Villegas, Albert Comaleras, Àlvar Monfort, Edgar Gómez
Sinopsi:

Guillem Albà i els sis músics de La Marabunta ens conviden a una festa d’humor, ritme i diversió. Un any més, Guillem Albà torna a l’escenari de Temporada Alta amb un espectacle que farà esclatar de riure a tothom. Acompanyat de sis músics en directe, torna més provocador, més bufó i amb moltes ganes de divertir-se. Després de set anys de gira, Guillem Albà & La Marabunta arriben amb més ganes que mai de transmetre tota la seva alegria i la seva energia. Deixeu-vos impregnar per la seva música i el seu humor, i desconnecteu del món real!

Crítica: Jaleiu

13/10/2020

Més Marabunta!!

per Josep Maria Viaplana

Vist el 10 d'octubre de 2020, al Teatre Municipal de Girona, dins la programació de Temporada Alta

Per a qui no conegui al Guillem Albà, i especialment la seva 'Marabunta' (afortunadament és un artista que toca diferents registres) direm que la fórmula no varia gaire d'aquest espectacle clownesc-musical que ha passejat pertot durant els darrers anys el Guillem i la seva banda de músics de primera, que contràriament als usos dels músics d'orquestra i banda, no compten amb partitura per a anar recordant les notes (com aquests altres) sinó que desenvolupen la seva faceta d'actors i participen de formes força divertides en el desenvolupament dels gags, que s'agrupen en històries que un Guillem Albà exultant i divertit, ens va suggerint del no-res, fent-nos entrar en absurdes paròdies, com la d'un policia fatxenda (que per cert va arrencar algun plor dels més petits) o un presentador televisiu, increïble si no fos perquè de la tele ja ens ho podem creure tot.

Es nota l'experiència acumulada per ell i per tota la banda (la sincronització és total, i no m'estranyaria que algunes idees haguessin partit d'ells i ella), i con en aquell altre espectacle, cap al final el Guillem ens convida a un grau més alt de participació (tribut als espectacles d'animació, de llarga tradició al país) que queda limitada per les lògiques restriccions de la pandèmia nostra de cada dia (Covid) però que per a mi marquen un camí de quina seria l'alternativa si el públic o les circumstàncies aconsellen portar aquesta participació tan lluny com ens tenen acostumats.

En resum, un espectacle sense un fil dramàtic, cosa que quan acaba no li sap greu a ningú, sinó farcit dels suggeriments d'un gran Clown, i del seu seguici de músics, totalment integrats, participatius i fonamentals perquè l'invent funcioni.